Magda Revetllat
Penso que poques vegades s’ha recreat en uns personatges tan bé la complexe relació del nen amb el seu entorn. La meva admiració és, a més, perquè la mateixa persona que fa el guió del còmic, en Bill Watterson, fa també els dibuixos. Calvin te sis anys i viu amb els seus pares i el seu tigre de peluix es transforma en real quan no hi ha ningú a la vora. Màgia? Imaginació? L’autor no dona cap explicació al respecte i tots dos personatges són protagonistes de les històries en la mateixa mesura. Els altres personatges són els que donen el contrapunt als protagonistes: la veineta de la mateixa edat que Calvin i la mestre, figura basada en “Cartas del diablo a su sobrino” de C. S. Lewis.
M’agraden els dos personatges per la seva vital manera d’encarar la vida, per un sentit positiu -tot i que cínic- i un interès per les coses que els agraden directament proporcional al desinterès per les coses que no.
Un tresor de imatge i paraula.
Wow! Calvin & Hobbes són genials. M’encanten. Els dibuixos, les historietes, la manera de veure el món…tot. Sempre et deixen amb un sonriure.