Josep M. Boixareu

 

 Deu ciutats per Sant Jordi                                

 

Mentre Giorgios, fill de Lod,

a Capadòcia menava la terra,

sentí una veu que clamava,

dolça, angelical, però angoixada.

De Líbia estant la princesa,

socors a un cavaller suplicava,

car un drac l’amenaçava,

llençant verí per la boca,

espurnes de foc pels ulls.

Giorgios es revestí amb armadura,

espasa i cavall volador.

En un instant que ni el temps sap comptar,

davant del drac es plantà.

La fera gegant esglaiada,

als peus del cavaller es prostrà,

empassant-se foc i verí ben endins,

implorant clemència al valent,

que l’espasa diposita,

als peus blancs de la princesa.

Només una gota de sang,

li cal d’aquell monstre ajupit,

per treure’n una bella rosa,

que a la princesa oferí.

A més d’aquella rosa d’amor,

al drac li naixeren ales,

que al cavaller prestà,

per poder sobrevolar un món,

que d’amor estava mancat.

La rosa restà amb la princesa,

i el cavaller cavalcà,

damunt del drac alat.

Cap al segle vuitè,

a Tarragona arribaren,

i com a Jordi batejaren,

el cavaller encantat.

A l’onzè, sobrevolant Ripoll,

un  altar dedicat a Sant Jordi,

i una biblioteca de manuscrits,

cavaller i drac sorprengueren.

Obra fou del bisbe de Vic,

i també del comte Guifré.

Dels catalans dominis,

no oblidaren cap indret.

De l’Aragó a l’Alguer,

de Mallorca i València a Perpinyà.

A Magúncia, un,

anomenat Gutenberg,

feia anar una premsa,

de la que brollaven lletres,

i el llibre dels llibres confegia.

El gran descobriment s’endugueren,

a València i Barcelona,

on, en llaors a la Verge,

unes Trobes a la primera estamparen.

L’empremta de Jordi fou tal,

que les Corts Catalanes, el 1456,

com a nostre Patró declararen.

Roma, per no quedar-se enrere,

per fi el santificà,

un 1667 tardà.

Les ales del drac ja eren d’àngel,

el vol del cavaller esdevingué celestial.

Més amunt dels estels contemplà,

com el 23 d’abril,

li fou data dedicada,

junt amb el llibre i la rosa.

Aquesta, encara adorm la princesa,

que escampa amor en primavera.

Aquell, curull de fulls impresos,

difon arreu del món,

amb la rosa de parella,

la pau més rica i bella:

la cultura en lletra impresa,

la dignitat per a tothom.

 

® Josep M. Boixareu

Deixa un comentari