Patrícia

Segons el diari d’en Lewis Carroll, el personatge d’Alícia va néixer el 4 de juliol de 1862 quan l’escriptor i el reverend Robinson Duckworth van dur a les tres germanes Liddell (Lorina, Alice i Edith) d’excursió amb barca pel Tàmesis.

 

El conte infantil “Les Aventures d’Alícia sota Terra” va sorgir de la insistència de les nenes per escoltar un relat aquella tarda estiuenca. I no és casualitat que Carroll donés al seu personatge el nom de la petita de 10 anys, ja que aquest conte va ser creat per a ella, l’Alice Liddell, la nena que va fascinar a en Lewis Carroll.

 

Tot comença una avorrida tarda d’estiu en la qual l’Alícia, atrapada per la curiositat, es posa a perseguir a un conill blanc que duu una armilla i un rellotge de butxaca. Com és d’esperar, la petita cau pel forat i així és com s’endinsa “Al país de les Meravelles”. Un lloc on els fets fantàstics se succeeixen al compàs d’una lògica aclaparadora de la qual és impossible lliurar-se.

 

 

Hi ha quelcom de familiar i inquietant en aquesta nena encantada de viure immersa en fantasies.

 

Encara no ens reconeixem?

 

Alícia, la curiositat innocent que portem a dintre. Alícia, la nena que parla amb desconeguts, s’uneix a quadrilles i es passeja per regnes de cors sense conèixer el protocol. Alícia, la inconscient que es lliura a l’aventura sense reserves. La salvatge que segueix els seus instints. La voluble que es deixa dur pels altres. La que beu i menja el que l’ocasió li ofereix, la que participa en jocs aliens amb total naturalitat. La que dóna l’esquena a la realitat i quan desperta, malenconiosa enyora el seu somni. Alícia, la que es deixa caure per un túnel sense saber el que li espera i en cap moment es pregunta a qui pertany aquesta fantasia.

 

Seguim pensant que només és un conte per a nens?

Tags:

Deixa un comentari