Lluis Salvador

 

Nombre: Olivier d’Athos de la Fère

Nacido hacia 1595, muerto en 1661

Creado por Alejandro Dumas

Aparece en Los Tres Mosqueteros, Veinte Años Después, El Vizconde de Bragelonne.

Residencia habitual: rue Fèron, a dos pasos del Luxemburgo, París

Profesión: Mosquetero del Rey, compañía de Treville.

“Sus compañeros recordaban haberlo visto sonreir a menudo, pero jamás lo habían oído reir. Aunque Athos tuviera treinta años y fuera de gran belleza de cuerpo y espíritu (…)”

Con el tiempo, pasada ya la juventud, me he dado cuenta de que el verdadero carácter tras las novelas de los Mosqueteros de Dumas es Athos. Figura paternal para los otros tres, no posee la fuerza de Porthos, ni la sutileza de Aramis, ni el ímpetu de d’Artagnan, pero, como lo describen sus propios compañeros, Athos siempre tiene el aspecto de un caballero surgido de la grandeza de los pasados tiempos del rey Francisco I. Y la autoridad moral que ello confiere.

Esgrimista terrible, capaz de tirar con la derecha como con la izquierda, d’Artagnan hubiera pasado un mal rato si no hubiera sido por la llegada de Jussac y los guardias del cardenal.

Hombre sagaz, es quien idea la apuesta que permitirá a los cuatro camaradas hablar con tranquilidad relativa… en un bastión recién capturado que después de desayunar, sostendrán frente a los hugonotes ellos solos. Es Athos quien los lleva allí y quien traza toda la estrategia.

Enigmático y melancólico, que gusta de beber en silencio, tiene un secreto que guardar, y ese secreto se llama Milady.

Y si quieren saber más, tendrán que pasar por las páginas de Dumas.

5 comentaris on Athos

  1. Patrícia escrigué:

    Um, em sembla que ja sé qui és el mosqueter del teu nou perfil de blogger que ha aparegut a les meves pàgines frenètiques. Ben fet, em sembla que et descriu millor que la carta del mag.

    Salutacions!

  2. Lluís Salvador escrigué:

    Hola:
    De fet, aquest avatar (que deu desconcertar als lector d’aquest blog que no l’han vist) no és un mosqueter. És un “español loco”, un mag (i no pas un mestre) de l’esgrima; un home incapaç de pensar per si mateix… o això pensa ell. Bevedor… bé, digue’m-ho tot: alcohòlic.
    Gràcies doncs pels el·logis.
    Es diu Íñigo de Montoya. ¿Què qui és Íñigo de Montoya, a banda el ja explicat? ¡Ah, això és una altra història!
    De mode que la carta del mag no em descriu… bé, la n umerologia, l’astrologia i unes quantes màncies més no diuen el mateix. Però ja sabem què això són bajanades.
    ¿Un mosqueter? ¿Athos? Doncs, bé podria ser. Al cap i a la fi, Athos és un home que, no en una, en les tres novel·les, va pel dret per la vida. Per exemple, troba que seria molt roï atacar sense avisar Milady. I per això, la avisa. L’avisa de què si fa algun mal, aleshores no tindrà pietat d’ella. Però l’avisa. I això és d’una noblesa inestimable. ¿No creus?
    Salut

  3. Patrícia escrigué:

    Ja ho tinc. Ja sé qui és!

    “Hola, soy Íñigo Montoya. Tú mataste a mi padre. Prepárate a morir”

    Quina bona pel•lícula. M’encanta “La Princesa Prometida” és un conte de fades molt romàntic. Em cau bé aquest Íñigo de Montoya.

    De fet m’alegra que l’avatar no sigui el de l’Athos. No m’agrada gens com tracta a Milady, no m’estranya que es converteixi en assassina amb tot el que li passa. Ella és una víctima de l’amor que és perseguida per la justícia i marcada amb la flor de Lis. Quan el seu marit, el Comte de la Fère, ho descobreix la penja d’un arbre, l’abandona creient-la morta i després marxa per unir-se als mosqueters amb el nom d’Athos. És aquest l’home d’honor? L’orgull ferit justifica l’intent d’assassinat de la seva dona?

    A més, no serà de tanta noblesa això d’avisar del mal que has de fer perquè sinó l’Athos no seria un personatge tan turmentat. L’Athos no em genera ni pena ni simpatia, em sembla un personatge força egocèntric i el cas és que Milady acaba decapitada i ell mor al seu llit. Quina injustícia!

    Sincerament, crec que a l’Athos i a la Milady els hagués anat millor d’amics, fent-se costat i sense fer-se mal.

    Íñigo de Montoya és més divertit, més sensible i més humà. Molt bona tria.

    Salutacions!

  4. Lluís Salvador escrigué:

    Francament, l’única persona que he conegut que tingui la mateixa visió de Milady que tu és Liana Taillefer…
    Salut!

  5. Patrícia escrigué:

    La vídua del llibreter Del Club Dumas, llibre que és una assignatura pendent però que aviat deixarà de ser-ho (m’han assegurat que m’ho passaré pipa). El llegiré tot i que a mi, el Pérez Reverte, és un escriptor que no sé perquè em fa com por, li veig la cara de llop ferotge.

    Gràcies per respondre el comentari.
    Salutacions!

Deixa un comentari