Magda Revetllat

Sóc un cérvol i visc al parc de Nara, un recinte preciós al bell mig del Japó. Cada matí fem el mateix tots els cérvols, es despertem i correm una mica pel parc, no molt prop de les persones quan hi ha visitants però tampoc no ens espantem d’ells. Els cuidadors del parc s’encarreguen que tot estigui ben net i que nosaltres estiguem bé i ens porten menjar i s’encarreguen que l’aigua dels rierols estigui en condicions per beure-la.

Una de les coses que els visitants poden fer al parc és comprar paquets de galetes per nosaltres, els cérvols: ells es diverteixen donant-nos de menjar i fent-se fotos mentre ho fan i a nosaltres el gust de les galetes -d’algun tipus de pinso vegetal- ens agrada força. Un fet però, que acostuma a passar de tant en tant és que algun turista no entén que les galetes són per nosaltres i en tastar-la posen aquella cara tan divertida, nosaltres ens ho passem molt bé quan això passa i ens posem al voltant perquè és quan ens les donen, les galetes.

Ara fa poc ha arribat un altre autocar i… mira, un altre turista despistat que obre un paquet. Jo sempre veig si se les volen menjar perquè el paquet llavors se l’acosten molt a la cara, com per no perdre’l de vista, no sé, en canvi si saben que és menjar per cèrvols obren el paquet però no se l’acosten tant…

Veus, no t’ho deia? El venedor ja ha fet tard, ha anat de pressa, gesticulant, per explicar-li al turista que allò no és menjar de persones i m’assenyala a mi i li explica que és menjar per cérvols, el turista ja havia fet una cara estranya a la primera queixelada, sempre és així, aleshores el turista em mira perplex i jo m’acosto de manera del tot innocent i ell allarga el braç i jo m’atanso més i començo a rossegar la galeta i ell deixa que me l’emporti, ell s’està netejant la boca amb un mocador…

Em menjo la galeta i llavors me’n dona més i a la fi s’acaba el paquet i el turista fa el gest amb les mans separades perquè jo vegi que no en queda cap i és aleshores que m’allunyo lentament, amb elegància, potser em farà una foto, normalment és així i en tornar a casa ho podrà explicar.

En això consisteix la nostra dieta, una mica d’herba, unes galetes… de gana no en passem pas.

 

® Magda Revetllat

1 comentari on Soc un cérvol al parc de Nara

  1. Olívia escrigué:

    Un relat molt apetitós.

Deixa un comentari