Magda Revetllat

M’agrada estar-me aquí, mirant per la finestra, i veure els estels de nit, m’agrada pensar que allà fora un munt de coses succeeixen, m’agrada veure els puntets de llum que són cases… Tot lluny, tot ple de vida…

En Lluís feia relativament poc que s’havia instal·lat en aquell poblet i s’hi trobava molt bé. Treballant amb el seu propi horari, enviant regularment per mail la feina acabada, podia trobar tot l’espai i el silenci que sempre havia desitjat i, per què no dir-ho, necessitat.

Tot anava bé però no podia ser perfecte i la imperfecció venia per part de la Quimeta, la noia que puntualment li netejava la casa. Ella li explicava a en Lluís que era molt polida i endreçada, que mai deixava res fora de lloc, li deia i li repetia, no, li assegurava, que a totes les cases n’estaven tant d’ella perquè ni es notava que ella n’hagués entrat, que li preguntés al senyor rector si no era tal com ella li deia…

En Lluís, bona persona en el fons, va asserenar la Quimeta tot dient-li que en endavant l’ordinador no calia tocar-lo. Li empipava del tot trobar-lo sempre sense la inclinació de pantalla que a ell li anava tan bé, a més la pantalla de cara a la finestra li feia reflexos molt molestos. No entenia gens la negativa per part de la noia, tant difícil era reconèixer que era ella qui l’havia mogut?

Ves que hi farem!

M’agrada mirar per la finestra i veure els paisatges, els llums vermells dels cotxes que lluny d’aquí s’aturen i tornen a engegar… M’agrada pensar qui hi haurà dins aquests cotxes, les cases i, qui sap… potser també en els fulgors dels estels llunyans…

® Magda Revetllat

2 comentaris on ALLÀ FORA

  1. Josep M. escrigué:

    A mi també m’agrada mirar el cel. Millor a l’aire lliure que per la finestra. I… mai tinc bé l’inclinació de la pantalla encara que la Quimeta no la remeni.

    Vas molt forta en relalts, encara que siguin MICROS. Cada un és una idea.

    Felicitats !!!

  2. Patrícia escrigué:

    Doncs a mi el que m’agrada mirar és l’horitzó. I l’inclinació de la pantalla no és tant problema com que al “Tita” (El meu gat) li agrada seure’s a sobre del portàtil (per l’escalforeta suposo) i escriu contes en el seu idioma felí.

    Salutacions!

    ^_^

Deixa un comentari