Josep M Boixareu

Sento en les meves entranyes les fibres d’uns arbres que donaren vida durant anys a frondoses contrades. Tant se me’n fa si eren d’ací o d’allà. La saba encara és viva i vaig pel món transmeten una altra mena de vida que ajuda les persones a ser més; més cultes i, per tant, més persones.

Les meves fibres van ser pastades i passades amorosament per succesives fases d’una llarga màquina. Em van fer una mica de mal quan em van fer passar entre uns cilindres que m’apretaven perquè en sortís ben pla i lluent. M’hi van afegir uns productes perquè les meves fibres quedessin ben entrelligades. D’altres, més cosmètics, perquè fes bona cara. Una escalfor em relaxava i animava.

Originalment vaig sortir de la màquina amb dimensions més grans de com sóc ara. Em van guillotinar i d’allí en naixérem uns quants germans que hem anat seguint plegats fins on som ara.

Ens portaren en camions d’un magatzem a l’altre fins que anàrem a raure a un taller d’impremta. Ens van tornar a fer passar entre rodets, aquesta vegada amb una pressió més suau. I, quina delícia! En passar-hi, ens posaren al damunt una tinta que dibuixava paraules. Tenia la sensació de que m’enriquien. Les meves fibres recuperaven la saba d’aquells arbres i sentia que em preparaven per a una gran missió.

Més endavant em doblegaren en plecs, em relligaren i, després de més viatges i estades en magatzems, vaig anar a parar a una biblioteca. Allí vaig sentir el plaer més gran de la meva vida quan vaig notar que uns ulls es fixaren en mi, resseguien les ratlles de paraules que tenia damunt meu i que aquells ulls s’anaven obrint i semblaven cada vegada més interessats i més feliços.

Jo també em vaig sentir feliç i més quan algú va dir que, endemés de ser-li molt útil, era reciclable. Va ser com retornar a l’arbre de la vida després d’un llarg camí fent el bé. Les meves fibres saltaven d’alegria.

® Josep M. Boixareu

Deixa un comentari