Josep M Boixareu

El verd està de moda,
per mimetisme;la Mare Natura,
els prats, els boscos.
Està de moda perquè se’n va?
Què és l’ecologia?
Emplena la boca de tots,
dels polítics també.
On són els estels?
La Via Làctia,
què és això?
pregunten els més joves.
El planeta, la biosfera, la vida;
els arbres, els boscos, les fonts.
Què passa a l’Àrtic?
I a l’Antàrtida?
Diuen que hi ha un forat.
Els gels es desfan.
Tot és el mateix?
Sí i no.
Hi ha canvis naturals,
alguns els empeny l’home,
sempre cap avall,
al precipici.
Desapareixen espècies,
on és la cuca de la patata?
Què passa a l’Amazònia?
Què passa al costat de casa?
A casa teva,
a casa meva.
Xemeneies que escupen,
aixetes que no paren,
aigua que s’escola,
abocaments incontrolats,
ciment i asfalt,
especulació i corrupció,
consum desbocat.
Cremen els més poderosos,
no signen ni els tractats.
Als pobres se’ls cargola,
s’han de sacrificar.
El seu progrés no interessa,
aquesta és la realitat.
Què passa amb aquells gasos?
Metà, diòxid de què?
Se’ls empassa el mar?
Sí, també.
Tot s’escalfa,
els pols es desglacen,
els mars pugen,
però els rius van secs,
els peixos panxa enlaire,
els pantans es buiden,
però les aixetes ragen
i els rics cremen,
tots consumeixen.
Desertització,
però aiguats demolidors,
vents que s’enduen cases,
migracions,
cap a on?
Què volem?
Quina mena de progrés!
Desarrollisme o sostenibilitat.
Transmutacions genètiques,
clonacions,
biocombustibles i els aliments més cars.
Una veritat incòmoda.
Muntanyes sense antenes,
boscos d’arbres o de molins?
Trens en comptes de cotxes.
Pocs llops per als ecologistes,
massa per als ramaders.
Una realitat incòmoda.
El sol ens vigila,
ens manté a la distància justa,
per fer-nos possible la vida.
D’aigua en tenim prou,
però ens cal tancar l’aixeta,
apagar el llum,
seleccionar i reciclar;
ens cal estalviar,
allò que no té preu.
Sí, el clima canvia,
nosaltres l’empenyem,
cap a l’abisme.
Quin món deixarem?
Fins quan?
Podríem ser ombra,
dels arbres de la vida,
brots de llibertat,
herois dignes
de la Mare Natura.
Sinó:
serem desert,
clons de la misèria,
set de la ignorància,
víctimes de l’egoisme,
cuques de la patata.

Josep M. Boixareu

Llerona, 15 de març de 2008

Deixa un comentari