Olivia Güell

Sóc Estheticiene en un centre esportiu. En una feina com la meva es valora summament la neteja, per això vaig adquirir les famoses “MegaPíxel Glasses”, per acabar amb la brutícia i les imperfeccions que a simple vista no veiem. Al principi tot va anar bé, la seva moderna resolució detectava focus d’infecció impossibles per a l’ull humà. Llavors vaig començar a fer-les servir per examinar els meus clients. Mentre ells es relaxaven estirats sobre la llitera amb el ulls coberts per cotons xops en tònic, jo em posava les ulleres i començava la meva feina.
Sempre he sentit que existeixen coses “netes” i coses “brutes”. Adoro les coses netes i lluito a mort contra les coses brutes. Els poms de les portes, els diners, les coses que cauen al terra, la pols, els pèls, l’orina, el semen… No puc tocar res sense rentar-me les mans corrent. He arribat a fer-ho cent vegades en un dia encara que després m’hagin sagnat.
Però el pitjor ha ocorregut aquest matí quan el meu client, el popular model Artur Bell, s’ha posat a les meves mans perquè tenia una sessió de fotos. Les “MegaPíxel Glasses” de nou m’han revelat allò que amaguen les persones. El seu aparent cutis perfecte amagava un niu d’artòpodes de vuit potes que bavejaven davant els meus ulls atònits.

M’he tret les ulleres, perquè en la meva ment sabia que la culpa la tenien els putos megapíxels, però els àcars grassos com a préssecs seguien allà, encaixant les seves mandíbules a les escames de pell que es desprenien d’aquest cutis mal exfoliat. M’he dit a mi mateixa, prega i marxaran, demàna-li a la Verge, als Sants, demàna-li a Déu. Però crec que ha estat Satanàs qui ha escoltat el meu prec i ha posat unes tisores a les meves mans perquè pogués acabar amb aquelles coses brutes que em barraven el pas cap a la felicitat. Ara ja no hi són, però hi ha molta sang vermella que netejar, Algú pot ajudar-me?

® Olivia Güell

Deixa un comentari