Experiments realitzats amb motiu de la lectura de l'obra “Oxigen”

Gloria Maestre

 I. La corrosió dels metalls

A) El tub d’assaig conté un tros d’un fregall de ferro humitejat amb una gota d’aigua per facilitar la corrosió. L’introduïm de cap per avall en un recipient amb aigua. L’aigua de l’interior del tub no puja, degut a la pressió atmosfèrica que actua sobre la superfície exterior.

Foto A

B) Desprès d’un parell de dies, el nivell de l’aigua de l’interior del tub puja fins 1/5 (20%) de l’altura disponible i el sòlid que veiem té un color groguenc. Si el deixem més temps, l’aigua ja no continuarà pujant. En l’aire residual no podria cremar res i un animalot es moriria (experiència no contrastada, naturalment, a la sessió).

Foto B

Interpretació general durant el segle XVIII: la corrosió del metall és deguda a la pèrdua de flogist, que passa a l’aire. El sòlid groguenc és el rovell, que és el ferro sense el flogist. El flogist confereix a l’aire algunes propietats, entre aquestes la de disminuir la seva elasticitat. Per això, disminueix el seu volum sota la pressió atmosfèrica exterior. En aquest aire és impossible qualsevol combustió ni la respiració, en la qual també s’exhala flogist, perquè ja està saturat de flogist.

Interpretació segons Lavoisier: la corrosió del metall és deguda a la unió química amb l’element oxigen, component de l’aire, on es troba en una proporció del 20% en volum. Aquest és el volum de gas que ha desaparegut dins del tub. L’aire és una barreja de gasos, principalment oxigen i azoe (Que vol dir “sense vida”, l’actual nitrogen). Al rovell que s’ha format, Lavoisier l’anomena òxid de ferro, i proposa la denominació d’òxid per a totes les combinacions dels elements amb l’oxigen. Una vegada esgotat l’oxigen a l’aire ja no pot tenir lloc cap combustió ni en conseqüència la respiració, que és una combustió lenta a dins del cos dels animals.

II. La combustió

Foto C1

C) Quan crema un paper, o un tros de fusta, o les branques d’un arbre, etc. El pes de les cendres que queden és menor que el pes inicial.

Foto C2

D) Calem foc a un tros de fregall de ferro. Retirem la flama de l’encenedor i la combustió continua, com indica la incandescència que s’estén per tota la massa del fregall. El pes va augmentant a mesura que té lloc la combustió.

Foto D1

Interpretació general durant el segle XVIII: tant el paper com el metall perden el seu flogist quan cremen. Així com la disminució de pes del paper sembla raonable, l’augment de pes experimentat pel metall no té una explicació senzilla. O bé no es fa cas d’aquesta mesura, al cap i a la fi, per què havia de ser important el pes? O bé es considera una conseqüència de la pèrdua d’un esperit subtil.

Foto D2

Interpretació segons Lavoisier: la combustió és una combinació química amb oxigen i amb despreniment de calor. Quan el combustible conté carboni o hidrogen es desprenen diòxid de carboni i aigua; és el cas de la cel·lulosa del paper i per això disminueix el pes. Quan es tracta d’un element, metall o no metall, es forma l’òxid i si aquest és un sòlid, pesarà més que l’element.

Foto D3

 NOTA: He utilitzat la paraula “pes”, que s’acostuma a confondre amb la “massa” (tot i que no són sinònims) perquè no afecta l’explicació del procés.

Si teniu algun suggeriment o voleu algun aclariment podeu adreçar-vos al meu correu: glmaestre@hotmail.com.