Oriol Masclans
El passat dilluns 6 de febrer va tenir lloc a la nostra biblioteca dintre del Cicle de Visions de la ciència, que durant els mesos de febrer i març estarà dedicat al repte energètic, la conferència que porta per títol: “Fonts d’energia i eficiència energètica a Catalunya”.
La convidada en aquesta ocasió va ser la Núria Cardellach, gerent del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC); que mitjançant un llenguatge de caire amè i divulgatiu ens va explicar i aclarir quin era el panorama actual pel que fa al consum energètic i les fonts empleades per la producció d’aquesta a Catalunya, i per extensió a la resta de l’estat espanyol.
Aquest tema a dia d’avui és de gran actualitat, ja que se’n fa ressò en els diferents mitjans de comunicació amb articles que van des dels Acords de Kioto i la Cimera sobre el Canvi Climàtic, a les últimes pujades en el rebut de la llum en un context de crisis econòmica.
Son moltes les dades interessants que ens van desvetllar a la conferència, com per exemple el concepte de Mix Elèctric, que és el resultat del total d’emissions de CO2 dividit entre el total d’energia generada (nuclear + tèrmica + renovable); i que en el cas d’Espanya el mix elèctric al 2010 va ser de 210 g CO2 / kWh. Aquest ens permet fer-nos una idea del cost ambiental, arrel de les emissions de CO2, a l’hora de generar energia.
Que en el cas de Catalunya el sector que més demanda energia és el transport amb un 39,9% de l’energia consumida; seguit del sector de la indústria 31,6%; el domèstic 14%; i finalment el serveis 11% i el primari 3’5%. Tota aquesta energia venia generada en un 48,2% pel petroli; 24,9% pel gas natural; 19,7% energia nuclear; 3’3% altres; i per últim 2’8% renovables i 1’1% carbó (Font de les dades: ICAEN 2007)
Ens hem de fer l’idea de que la gestió de l’energia és clau per abordar el dilema energètic; i que el 50% de la reducció de les emissions a nivell mundial vindrà per l’eficiència energètica.
Hem de veure l’eficiència energètica com una oportunitat per: combatre al canvi climàtic; reduir la dependència exterior d’energia; i millora de la competitivitat, ja que es generen noves oportunitats de negoci i es creen nous llocs de treball qualificats.
Com a dades significatives i a l’hora curioses pel que fa al consum d’energia:
- En l’actualitat només el 4% de l’energia consumida a Catalunya està produïda al territori.
- Les llars, comerços i oficines son responsables de la quarta part del total d’energia consumida a Catalunya. I d’aquesta la meitat s’utilitza per la climatització.
- L’enllumenat gasta la meitat de la factura energètica municipal.
- A Catalunya hi ha 24 milions de desplaçaments durant un dia feiner, i més del 90% per cobrir distàncies inferiors a 50 km, que perfectament es podrien realitzar amb un vehicle elèctric.
- Gairebé la meitat de l’energia consumida per la xarxa de ferrocarril a Espanya es gasta en la frenada. L’ús de tecnologies eficients permetria recuperar el 35% d’aquesta energia.
- Dues terceres parts de les actuacions que es puguin plantejar per millorar l’eficiència energètica es paguen per sí mateixes, s’autofinancen.
Al debat que es va originar després de la xerrada, un dels temes que es va comentar va ser el preu de l’energia nuclear. I tal com es va dir aquesta a l’hora de la veritat no surt tan barata com alguns ens volem fer creure. Ja que s’ha d’afegir al preu final, l’elevada inversió que suposa construir i posar en marxa una central nuclear; o les despeses derivades de la compra d’urani, els processos de transformació o el transport d’aquest. I el més important que no hem d’oblidar: el perill i risc que suposa per la població conviure amb aquestes centrals.
També vaig aprofitar la ben entesa amb la Núria Cardellach, donat els seus coneixements en la matèria, per fer-li una sèrie de preguntes a mode d’entrevista, que ella amablement em va contestar:
- Creus realment que el preu que s’està pagant pel consum d’energia es correspon al preu del cost real d’aquesta? Hi ha alguna mena de subvenció? L’energia costa molt més del que els consumidors estem pagant en realitat. Aquesta situació té l’origen en la decisió de l’Estat Espanyol, fa 10 anys, de garantir al consumidor un preu de l’energia regulat, estable, independent del cost real de l’energia. Això és l’origen del dèficit tarifari.
- Hi ha la possibilitat de que en un futur a Catalunya es pugui aconseguir l’autosuficiència energètica? I a la resta d’Espanya quin és el panorama? No només n’hi ha la possibilitat, sinó que de fet es tracta d’una necessitat i és cap on ens dirigeixen totes les polítiques estratègiques en matèria energètica. Tot i això, es tracta d’un objectiu a molt llarg termini, ja que actualment basem el nostre sistema energètic principalment en les energies fòssils, de les quals no en tenim a casa nostra. Aquest objectiu l’hem de cercar primer reduint el màxim la nostra demanda energètica, i després aconseguir que l’energia que consumim provingui de recursos propis. A Espanya, el panorama és aproximadament el mateix.
- El consum de quin tipus d’energia a la llarga creus que és més nociu pel nostre planeta, la derivada dels combustibles fòssils o els biocombustibles? Sense sap mena de dubte, els combustibles fòssils.
- Per últim, la gent comença a sensibilitzar-se de la necessitat d’estalviar i reduir el consum d’energia? O això passa únicament quan a un li toquen la butxaca? Realment ja s’està produint una conscienciació sobre el tema energètic, derivat de la conscienciació sobre la necessitat de preservar el medi ambient. Tot i això, el procés és lent, i s’accelerarà a mesura que l’impacte sobre les nostres butxaques sigui major.
Ara només em queda recordar-vos que entre tots estaria bé mirar de fer un ús més moderat i conscient pel que fa al consum de les diferents fonts d’energia, per tal d’aconseguir un planeta més sostenible i viable a llarg termini. Ja que la clau de l’estalvi energètic està en les nostres mans i passa per canviar els nostres hàbits de consum.
Tal com va dir la Núria Cardellach: “L’energia més barata és la que no es consumeix”.
Oriol Masclans
