Bibiana Bonmatí
Kazuo Ishiguro, és un escriptor britànic nascut al Japó, va néixer el 1954 a la ciutat de Nagasaki i es va traslladar a Anglaterra als sis anys. El seu pare, oceanògraf, va treballar a les plataformes petrolíferes del Mar del Nord. Va estudiar filosofia a la universitat de Kent i literatura creativa a la universitat de East Anglia.
Encara que les seves novel•les estan ambientades al passat, com ara “An artist of the floating world” (1986), situada a la seva ciutat natal després del bombardeig del 1945, ha destacat més com a autor de ciència ficció. Les seves novel•les estan escrites en primera persona i els narradors sovint mostren el fracàs humà. La tècnica de Ishiguro permet que els personatges revelin les seves imperfeccions de forma implícita al llarg de la narració, creant així un patetisme que permet al lector observar els defectes del narrador a la vegada que simpatitza amb ell.
Kazuo Ishiguro ha rebut nombrosos premis, entre els qual el Premi Booker de 1989 per l’obra “The remains of the day”, així com també l’Ordre de les arts i les lletres que atorga el Ministeri de cultura francès.
OBRA
No em deixis mai és la història de la Kathy, la Ruth i el Tommy, amics tots ells des de la seva estada a Hailsham, un col•legi anglès exclusiu, on reben una educació especial. En règim intern, i allunyats d’altres nuclis urbans, es preparen en aquest centre per una finalitat ben concreta: ser donants. Aquest fet no és motiu de neguit ja que tots els alumnes són clons creats per aquest fet i en son conscients.
Un cop acabada la formació, els alumnes viuen a unes cabanes. Ho fan amb una independència relativa, ja que continuen sent tutelats per un adult que els fa arribar allò que necessiten. Els protagonistes cercaran la manera de fugir del seu destí en mig d’un cercle amorós.
L’obra ubicada temporalment per l’autor als anys 90 és una distòpia marcada per la capacitat de la societat humana per a mirar cap a altre costat, on tancar els ulls i negar l’evidència es rebel•la com una solució en nom d’un suposat be comú, una de les més inhumanes de les actituds humanes.
SUGGERIMENTS A LA LECTURA
La manera com planteja l’obra Ishiguro ens fa pensar que no estem tan lluny d’una societat com la que descriu. La tècnica del clonatge avança, des de el 1997 quan l’investigador Ian Wilmut i el seu equip van clonar l’ovella Dolly, les possibilitats d’aquesta tècnica han fet somiar els investigadors i escriptors amb els usos d’aquesta tecnologia.
la clonació segueix essent un dels àmbits de la investigació més prometedors i controvertits alhora. Fins on pot arribar la ciència en matèria de clonació? Fins on és ètic arribar?
Actualment se sap que el treball amb cèl•lules mare te aplicacions en malalties que habitualment no es poden tractar amb medicaments. Ha canviat la percepció social de la clonació?
Fonts utilitzades per fer la fitxa:
http://biografiasde.com
http://blocs.lescorts.cc/cienciamllongueras
http://bibliolectures.blogs.upv.es
Algú ja ha vist la seva adaptació cinematogràfica? L’ha dirigida Mark Romanek, un director, sembla ser, amb experiència en documentals musicals. He llegit crítiques molts dispars !
Hola Sandra,
Jo la vaig veure fa un parell de dies… A mi em va sembla molt fidel al llibre, i en general molt bona pel·lícula. Hi ha unes poques diferencies respecte al llibre, en quant al to “sensiblero” i tambe en quant al caràcter d’alguns personatges, que jo veig força diferent a a com apareixen en el llibre. L’has d’anar a veure? És que si és sí, és millor que no t’expliquin més
Salutacions Sandra,
Dani