Rosa Molina
Aquests dies s’ha celebrat a la ciutat d’Oviedo el VII Congrés Internacional de l’Associació Nacional de Químics d’Espanya. En el marc d’aquesta trobada el president de l’associació Carlos Negro ha declarat que a l’actualitat l’esperança de vida a Europa no superaria els 35 anys si la química no s’hagués desenvolupat a finals del segle XIX.
En les seves paraules “avui, una vida sense productes químics és senzillament inimaginable”. Segons ell, el paper de la química en la millora de la vida dels ciutadans és innegable. A tot arreu hi és present, fins i tot a “una simple pilota de futbol”.
Negro té tota la raó. Sabíeu que al Paeolític l’ésser humà vivia fins als 30 anys? O que a la Grècia i Roma clàssiques l’esperança de vida era de 28 anys?
Les afirmacions del president de l’Associació Nacional de Químics d’Espanya porten a dues reflexions. La primera és contextualitzar la longevitat humana en el conjunt de la diversitat animal del planeta.
Els 35 anys que els homes i dones viurien sense l’ajut de la química no són res si es comparen amb els 193 que pot arribar a viure una tortuga de les illes Galápagos, els 80 d’un lloro de l’Amazones o els 70 d’un elefant.
I representen una eternitat davant els 5 dies que dura una abella reina o les 12h que viu una formiga comuna. Si voleu veure més dades, podeu fer un cop d’ull a aquesta web.
La segona reflexió és la desigualtat en l’esperança de vida que existeix entre països rics i pobres, determinada per l’accés a la medicina, les condicions higièniques i les guerres, entre d’altres.
D’aquesta manera i segons un informe de l’Agència Central d’Intel•ligència dels Estats Units (és a dir, la mítica CIA) d’aquest any, els països on la gent viu més anys són: Mònaco (89,78), Macau (84,38) San Marino (82,95), Andorra (82,36) i Japó (82,17).
L’altre cara de la moneda la constitueixen llocs com l’Afganistan (44,65), Moçambic (41,37), Zàmbia (38,86) i Angola (38,48). Com va dir Nelson Mandela augmentar l’esperança de vida també forma part de la ciutadania.
Another Textured Bee, by aussiegall (Some Rights Reserved)
Another Textured Bee, by aussiegall (Some rights reserved)
Interessantíssimes dades que sovint oblidem, tan acostomats com estem al nostre nivell de vida.
També sobre la frase que de vegades sentim “això és química” referida a menjar o beure i dit d’una manera pejorativa. Caldria refer el nostre llenguatge i a la vegada, pensament.