Lluís Salvador
De quines coses rares parla Shermer? El subtítol ens ho aclareix: pseudociència, superstició i altres confusions del nostre temps. En efecte, en aquest estudi l’autor fa un repàs a les falses creences que, per un motiu o un altre, han arribat a tenir un paper de vegades predominant, de vegades ridícul, en la nostra societat contemporània. Les curacions paranormals, les experiències properes a la mort i la recerca de la immortalitat, les abduccions i les trobades amb alienígenes, la caça de bruixes (no en el sentit medieval del terme, sinó en fenòmens moderns, com la paranoia satànica o la d’abusos a la infantesa, encara que el sistema d’acusació i sobrealimentació del fenomen és el mateix que la crema de bruixes del segle XVII), el creacionisme, la pseudohistòria, la negació de l’Holocaust, el panafricanisme i la perenne mania d’intentar barrejar religió i ciència.
Shermer, Michael. Por qué creemos en cosas raras: pseudociencia, superstición y otras confusiones de nuestro tiempo. Pròleg: Stephen Jay Gould; traducció: Amado Diéguez. Barcelona: Alba, 2008. (Trayectos/ Alba: 120) ISBN: 978-84-8428-422-2.
Totes aquestes “coses rares” són posades en solfa per Shermer, amb una prosa clara, una argumentació lògica i senzilla i, sobretot, amb unes refutacions que no entren en el personal (és sorprenent i magnífic el respecte que Shermer mostra pels “adversaris”), sinó en les qüestions fonamentals: la càrrega de la prova, l’evitació del raonament circular, els falsos sil·logismes i, en general, descobrir els paranys i els vicis que acompanyen a qualsevol creença, per mínima i absurda que sigui: com desitjo creure en això, busco qualsevol argument que reforci aquesta creença i deixalla qualsevol que la refuti.
Són debats necessaris, perquè en una societat lliure es té la tendència a pensar que totes les opinions són vàlides i que tota creença té raó de ser. I no. Un pot tenir fe en el que vulgui, però el que no pot és pretendre que això sigui veritat científica sense passar pel mètode científic. No es pot negar l’evidència de les cambres de gas en els camps d’extermini. O millor dit, no es pot negar mitjançant ignorar testimoniatges de la seva existència i funció i demanar com a única prova vàlida que sorgeixi algú que veiés com moria la gent dins de les cambres de gas, és a dir, que estigués allí dintre mentre es produïa el fet. Això és fer trampa, i aquest parany és el que Shermer posa al descobert. Entre moltes altres, en aquest i altres temes. I ho fa sistemàtica i lògicament.
Encara així, la qüestió segueix: Per què creu la gent en coses rares? Michael Shermer proporciona respostes a aquesta pregunta, una de les quals (i no poc important) és que creure consola, dóna esperança.
Però va més enllà. Per què la gent llesta creu en coses rares? En efecte, no es tracta que un llenyataire no instruït perdut a les muntanyes pugui creure en el Bigfoot, sinó de perquè un doctorat a Harvard creu en coses rares i les justifica segons les seves capacitats intel·lectuals. La primera resposta és que la gent llesta creu en coses rares perquè està entrenada per defensar creences i afirmacions a les quals ha arribat per raons poc intel·ligents. És a dir, la gent llesta és igualment vulnerable a l’irracional que la resta d’éssers humans. Com no podia ser d’una altra manera. Però Shermer demostra (demostra, sí) que es produeix aquest fenomen. Preguntada una àmplia mostra per què creien en alguna cosa i per què creien que la resta de gent creia en aquesta mateixa cosa, les respostes van ser, en una majoria més que significativa: crec per raons intel·lectuals i la resta de gent creu per raons emocionals. És a dir, que la gent formada justifica les seves creences, que en realitat, no són sinó respostes emocionals.
És aquest un llibre molt útil, clar i entretenidor, que ens ensenya a no combregar amb rodes de molí, a no creure en tot i, fins i tot, a reexaminar-nos a nosaltres mateixos i a les nostres creences. Una cosa molt necessària en els temps que vivim.
Aquesta és la traducció al català del text aparegut al bloc “Lecturas errantes“
