El passat dia 2 vam tenir l’oportunitat i el plaer de sentir a l’Ignasi Ribas, investigador de l’Institut de Ciències de l’Espai (i també d’altres institucions científiques) com ens explicava uns pocs mètodes emprats per a la detecció de planetes extra solars. Aquest astrònom va explicar un parell de mètodes indirectes. Un es basa en la mesura de les diferents velocitats fruit de l’atracció entre els planetes i la seva estrella (la velocitat radial). L’altre consisteix en la mesura de la lluentor que emet l’estrella, concretament en la variació (molt petita) d’aquesta lluminositat en el moment en que el planeta passa entre l’estrella i nosaltres sent els observadors (Trànsits).
L’explicació, amés d’entenedora i entretinguda, em va sorprendre i em va fascinar alhora. L’Ignasi Ribas va explicar que la tecnologia permetia conèixer quins components químics tenien les atmosferes d’aquest planetes. Amb això va introduir el tema de l’habitabilitat dels planetes i del rang de distàncies respecte a l’estrella de cada planeta que permetria trobar aigua en estat líquid. L’Ignasi Ribas és responsable, en col•laboració amb altres investigadors, de la trobada d’aigua en estat gasós en alguns planetes extra solars.
Mètodes per trobar aquests planetes n’hi ha diversos, la major part dels quals són indirectes. Per aquestes dates* i a partir d’una fotografia feta amb el telescopi Hubble, Paul Kalas i el seu equip van identificar el planeta Fomalhaut b. D’aquesta manera s’identificava per primer cop un planeta extra solar per mètodes directes.
*La fotografia va ser publicada el 13 de novembre de 2008 a Science.
