Raquel Riba
Per entendre què vol dir cada paraula o concepte s’han de tenir uns coneixements mínims de química, però no us preocupeu si no enteneu res. És un escrit divertit i de poca importància. Tan sols és un joc de mots que vaig escriure un dia de massa hores d’estudi.
El meu enantiòmer m’evita.
No tinc enllaços pi
i l’activitat òptica em martiritza.
Quan els electrons s’exciten
l’estereosomeria surt de festa:
els enllaços se’m trenquen,
els àtoms canvien de lloc,
i fins que no em poso seria
res no torna a estar perfecte.
Només vull estar tranquil·la
amb la mínima energia.
I quan em pregunteu en què consisteix la vida
us contestaré:
en gaudir de la conformació cadira!
Si em toqueu molt els nassos
canviaré d’aspecte
que d’isomeria també en sé.
Primer provaré de conjugar-me,
que pla s’hi està molt bé.
I si em tracteu bé
la llei de Huckel complauré.
Ara m’escalfeu.
Però què feu?
Doncs ara us foteu!
L’entropia per ta tia.
Jo no m’evaporo
ni que em donis 1000 KJ d’energia!
Raquel Riba, 2 de juny de 2007
ja t’ho vai’ dir al teu bloc ( afroditacalipigia.blogspot.com ), però no podia resistir la temptació de reincidir
llarga vida al cientifisme lletraferit.
no hauria d’haver-hi barreres entre Ciència i Humanitats; ni viceversa -que em sembla que de vegades aquest camí es fa més feixuc-.
la meva freak!!!
Quina il·lusió obrir l’ordinador i trobar-me el meu poema aquí!
Em penso que l’explicació prèvia ho diu tot, així que no em cal afegir res més.
Només donar-vos moltes gràcies per penjar-lo al vostre bloc. Coses així t’animen a seguir escrivint.
Hola Raquel,
Gràcies a tu per deixar-hos-ho publicar!