Josep M. Boixareu
El LIBER (Saló Internacional del Llibre) enguany va tenir com a convidat d’honor la Federació Russa. Enmig del garbuix de tota fira professional de vegades no tens ni temps per dinar, ni per examinar la pròpia fira i corres el risc d’anarte’n el darrer dia sense haver vist més llibres que els propis. Aquesta vegada, però, vaig fer mans i mànigues per trobar el meu forat i fer alguns passadissos. Pocs, perquè quan vaig topar amb els estands de les editorials russes m’hi vaig entretenir tafanejant els llibres que hi havia exposats. La matèria dels continguts la descobria pels rètols indicadors dels respectius mòduls, perquè pels títols de les cobertes tots semblaven iguals. Això sí, n’hi havia molts amb cobertes tant precioses que semblaven obres d’art on hi destacaven els daurats. Eren veritables icones russes, tal i com les coneixem.
Cap al final del meu recorregut vaig arribar als mòduls on les seves capçaleres indicaven que allí s’hi exposaven llibres tènics i científics. Ho vaig confirmar per les il•lustracions de les cobertes, que no pels t´tols que seguien incomprensibles per a mi i se’m representaven com quadres d’una exposició i no és per plagiar-li el títol al gran músic.
La meva salvació se’m presentà quan vaig descobrí damunt d’una tauleta un catàleg en anglés dels llibres exposats. Segons aquest es tractava del fons editorial de la casa Marshrut de Moscou pertanyent a l’Agència Federal del Transport Ferroviari. Amb el catàleg a la butxaca me’n vaig anar al meu estand per examinar-lo amb la fruïció de qui ha fet una bona troballa. Les cent-vint pàgines contenien més de dos-cents títols, amb els seus respectius resums, tots ells dedicats a la tècnica del ferrocarril i adreçats al que aquí entenem per formació professional. Des de la compatibilitat electromagnètica fins a les consideracions econòmiques bàsiques per al disseny de trens. D’això se’n diu especialització en majúscules.
En arribar a les darreres pàgines del catàleg em va cridar l’atenció el títol d’un apartat: Ficció i literatura científico-popular. Contenia les resenyes de cinc llibres de les quals em vaig dedicar a llegir amb atenció el titolat: El país de les flors. Col•lecció de poemes. 2006, de Nadia Mig. L’autora és doctora en Ciències de l’Enginyeria en el camp de la informàtica i les tecnologies de la informació. Naturalment, és professora d’aquesta matèria en un institut d’electrònica i matemàtiques de Moscou. El seu “curriculum” és impressionant i el seu llibre també ho deu ser perquè té 400 pàgines. Nadia diu que la poesia i la ciència l’ajuden a comprendre com funcionen les coses al seu entorn.
El tema m’interessava. Llàstima que el llibre era en rus, sinó l’hauria demanat de la manera que fos. El més interessant de tot, però, ho vaig descobrir al final del complet resum del llibre. Resulta que l’obra es compon de dues parts. La primera amb els poemes de Nadia. La segona contè les il•lustracions de la seva germana Elena que un bon dia va dir-li a Nadia: “Jo em morirè aviat. És una llàstima, perquè els meus dibuixos moriran amb mi”. Nadia li va prometre: “No et preocupis, jo publicarè els teus treballs”. D’immediat els va penjar en un web. No m’allargo més. Només citar les dues darreres frases de la resenya i que també en són del catàleg de llibres tècnics sobre ferrocarrils. “En el llibre els versos i els dibuixos són com un tot harmoniós teixit de contradiccions. El país de les flors és com un diari de dues dones sorprenents en el que cada una d’elles és tot un món”. Vaig sentir com una sinfonia instrumentada per ciència, tècnica i art.
(web de l’editorial Marshrut: http://www.umczdt.ru Cal saber rus)
Josep M. Boixareu
