Magda Revetllat
La tragèdia grega era a la vegada un divertiment pel poble però també la
instrucció d’aquest poble i en Antígona així ho trobem. La protagonista que dona nom a l’obra és qui s’enfronta a la llei: ella vol que el cadàver del seu germà sigui enterrat però s’ha decretat que no sigui així com a càstig exemplar. S’origina aleshores el debat sobre quina llei s’ha de complir, la dels déus o la dels homes?
Les obres clàssiques, despullades de detalls sobre l’època i el lloc on es desenvolupen, són properes perquè els temes són eterns i el tema central d’Antígona està a l’ordre del dia. Tot allò que hom faci seguint la pròpia consciència sense fer cas de la llei dictada crea el conflicte entre aquest individu i la col·lectivitat en la que viu.
Revisitar els clàssics pot ser font de lliçons magistrals tan vives avui com el dia que es van escriure.
Els homes el que volem és viure (per això estem en aquest món) i morir amb dignitat (perquè tenim consciència). Necessitem lleis, normes i altres abstraccions per organitzar-nos i conviure, però massa sovint ens perdem en elles. Antigona lluita per defensar l’essència de l’ésser humà i aquesta lluita sempre serà una idea moderna.
Aaaahhh Patrícia, tornes a obrir l’etern conflicte: Antígona segueix la seva consciència que està en contra del que dicta la consciència colectiva…
El debat obert fa segles és sempre vigent.
Gràcies pel teu comentari!