Enter your email address:

Delivered by FeedBurner

abril 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« maig    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930

Això va millor amb Firefox

El metge, de Noah Gordon

L’autor

Noah Gordon (Massachusetts, EUA, 1926), prové d’una família de jueus pobres provinent d’un gueto de Rússia i que van arribar als Estats Units en condicions adverses. El seu avi, Noah Melnikoff, era enquadernador i va morir poc abans que naixés.

Va estudiar periodisme a la universitat de Boston i va fer un màster en Literatura i Redacció Creativa. Va treballar de periodista al diari The Worcester Telegram, de la seva ciutat natal i posteriorment va començar al diari The Boston Herald on es va especialitzar com a periodista científic. Així va escriure també, diversos articles científics per a altres publicacions i va ser director de dues revistes mèdiques, Psychiatric Opinion i The Journal of Human Stress.

El seu somni era convertir-se en novel·lista, i la primera que va escriure, El rabí, va ser a la llista dels llibres més venuts de The New York Times durant més de sis mesos. La seva obra literària està centrada principalment en la història de la medicina, de la cultura jueva, com en la trilogia de El metge (1986), Xaman (1992) i la Dra. Cole (1996). Altres obres destacades són L’últim jueu (2000) o El celler, on fa un tribut a Catalunya i el seu vi.

Portada del llibre

Portada del llibre

L’obra

El metge (1986), és la primera obra d’una trilogia protagonitzada pel Dr. Rob Cole. Les altres dues obres són Xaman (1992) i la Dra. Cole (1996). Explica la història d’un jove aprenent de curandero al segle XI, i que creua mig món per conèixer el mestre Ibn Sina (Avicena), de qui ha sentit que sap curar les cataractes.

D’una banda explica com treballaven els curanders, les tècniques barroeres que feien servir, en front un Avicena culte que ensenya la medicina a Pèrsia.

La ciència de l’Islam per excel·lència va ser la Medicina, i concretament Avicena va escriure l’obra El Cànon de la Medicina (1.030 D. C).  Aquest tractat format per cinc toms, parla des de l’anatomia fins a la fisiologia, tractant malalties de diferents òrgans i compta amb nombroses il·lustracions i instruments quirúrgics.

Rob Cole és un jove amb un cert do per a la curació, és  anglès cristià ha sentit a parlar d’Avicena i vol coneixe’l per aprendre la medicina que ensenya, però per fer-ho, haurà de fer-se passar per jueu en la ciutat d’Isfahan on hi ha Avicena.

L’obra, considerada un best-seller, descriu també la relació entre cultures musulmana, jueva i cristiana i uneix història, medicina i barreja de cultures.

Suggeriments a la lectura

L’any 2013 es va portar el llibre al cinema:

El Metge, 2013. Dirigida per Philipp Stölzl

-Entrevistes a l’autor

http://cultura.elpais.com/cultura/2014/01/02/actualidad/1388685504_965267.html

La NASA ens felicita el dia Star Wars

@MagdaRevetllat

Droids

La coincidència fonètica de la famosa frase May the Force be with you (Que la Força sigui amb tu / Que la Fuerza te acompañe) amb May the Fourth (4 de maig) ha fet que, arreu del món, el 4 de maig es converteixi en el dia Star Wars. No és una data oficial, però això tant els hi fa als seguidors de la saga que ho celebren aquest dia.

I no només grups i clubs de fans, la NASA també ha dedicat unes fotografies per unir-se a la festa, així podem llegir les frases Una doble posta de sol: és Tatooine? No, és Kepler-16B. O bé No són els droids que estàs buscant. A l’Estació Espacial Internacional també tenim robots que floten.

Expedition

Si bé s’ha dit que la ciència-ficció aporta vocacions a la ciència, és de pensar que molts científics gaudeixen amb la ciència-ficció: visitar altres mons, gaudir d’altres tecnologies… Alló que ahir semblava un somni pot esdevenir una realitat.

Tatooine

El mono obeso: la evolución humana y las enfermedades de la opulencia, de José Enrique Campillo Álvarez

L’autor

José Enrique Campillo és metge especialista en alimentació i nutrició. Com a catedràtic de Fisiologia a la Universitat d’Extremadura, la seva recerca l’ha dut a aprofundir en temes com la diabetis, la nutrició humana i l’exercici físic. En els darrers anys s’ha sentit atret per l’anomenada medicina darwiniana o evolucionista, una nova branca de la medicina que considera que la major part de les malalties s’ocasionen en una incompatibilitat entre el disseny evolutiu dels nostres organismes amb l’ús que d’ells en fem. Fruit d’aquesta inquietud ha estat El mono obeso, obra que es va publicar per primera vegada l’any 2004.

Una altra obra d’aquest mateix autor sobre l’evolució de la nostra espècie amb un títol realment suggerent és La cadera de Eva: el protagonismo de la mujer en la especie humana, publicat per la mateixa editorial, Crítica, el 2005.

El mono obeso, per al seu especial enfocament és una obra molt adient per apropar-se en una clau totalment diferent a la que s’acostuma a difondre a l’obra de Charles Darwin (1809-1882), naturalista anglès que va fundar les bases per a la moderna teoria de l’evolució i va ser l’autor de l’Origen de les espècies, i de la qual es va celebrar fa dos anys el 150 anys de la seva publicació.

La revista Mètode de la Universitat de València va publicar el 2009 un monogràfic d’aquest insigne científic. L’obra conté, a més d’una introducció de Martí Domínguez, l’autobiografia de Darwin no censurada, sense omissions, traduïda al català per l’ecòleg Jaume Terrades.

L’autor respon a les preguntes dels lectors a El Mundo

http://www.elmundo.es/encuentros/invitados/2010/04/4151/

Portada del llibre

Portada del llibre

L’obra

L’obesitat és un dels principals problemes de salut que afecta les societats del benestar, una malaltia de l’opulència, com el mateix autor la qualifica. Es calcula que l’any 2020 la diabetis afectarà a més de tres-cents milions de persones al món, fins i tot als infants i adolescents. Com és això possible? La resposta a aquesta pregunta significa el començament del remei: la prevenció.

L’obra de Campillo constitueix un assaig de divulgació científica que aporta prou elements per comprendre que el cos humà requereix d’altres hàbits diferents dels que proporciona el benestar assolit fins ara als països desenvolupats.

A través d’un recorregut pels deu milions d’anys d’evolució de l’espècie humana, l’autor estudia les adaptacions metabòliques, l’alimentació, les causes mediambientals que l’home ha hagut de superar, amb la qual cosa proporciona arguments per fer compatible la història evolutiva de l’ésser humà amb les exigències de la vida contemporània.

Suggeriments a la lectura

Més informació sobre obesitat:

– Descripció d’obesitat segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a: http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs311/es/index.html

– Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Conté enllaços a moltes altres pàgines web interessants.

http://salutweb.gencat.cat/ca/

– “Control de pes i obesitat”

http://www.farmaceuticonline.com/familia/familia_pes.html

Obres publicades sobre Darwin:

– Richard Dawkins (2008), El cuento del antepasado. Un peregrinage al alba de la evolución, Antoni Bosch Editor, Barcelona.

– Michael Ruse (2008), Charles Darwin. Katz Editores, Madrid.

– Niles Eldredge (2009), Darwin. El descubrimiento del árbol de la vida, Katz Editores, Madrid.

Uns breus apunts sobre ciència

Ricard Kirchner

A vegades es pensa que la recerca bàsica no cal fer-la perquè no dóna calés a les empreses. Bé, és cert de la ciència bàsica, rarament es pot predir el seu ús, sobretot quan encara no es coneixen ni les lleis!!!

Però si no existissin aquelles lleis que un dia, un tal Maxwell va dir que es relacionava la electricitat de les piles amb el camp magnètic dels imants naturals, avui no tindríem electricitat, ni telèfon, ni televisió,…!!! O si aquell boig anomenat Fleming no haguera esbrinat el perquè se li van morir els bacteris i s’havien podrit, no tindríem la penicil·lina!!!

O si aquell gamberro a la seva infantesa anomenat Cajal, no haguera mirat de què estava fet el cervell en aquell petit laboratori al Raval de Barcelona, avui no tindríem tota la neurociència!!!! Bé, no continuo, però hi han molts més exemples i anem al gra.

Tot escalfant-me amb la llar de foc, penso que a vegades sí que es pot treure profit. Si suposem que hi han ones gravitacionals, això vol dir que hi ha gravetat negativa, igual que tenim càrrega elèctrica positiva i negativa, doncs amb la gravetat pot passar lo mateix, gravetat positiva i gravetat negativa.

Si ens imaginem que ja la tenim, i ara a sobre la podem fer servir al nostre gust, tot posant-la en un generador i aquest es pot traslladar de manera relativament fàcil, doncs usos en tindria!!! Com per exemple apagar incendis per molt grans que siguin!!

Incendi Forestal

Incendi forestal

Si, heu llegit bé, amb la gravetat negativa qualsevol incendi, per gros que fos, s’apagaria en minuts!!! La raó és que les flames existeixen amb llocs amb gravetat, donat que sense, s’apaguen en asfixiar-se elles mateixes, ja que no poden dissipar els gasos que generen i sobretot no entra oxigen. Als llocs amb gravetat, tenen el principi d’Arquímedes que en escalfar l’aire generat, aquest puja i és substituït per nou aire, amb nou oxigen per cremar. Ho podeu comprovar vosaltres mateixos si enceneu una espelma i la deixeu caure de forma vertical, intentant no tacar el terra de cera. Ja veureu com se us apaga!!! (això si, el terra es pot embrutar així que millor fer aquesta prova en un terra que sigui fàcil de rascar i netejar)

Doncs fet aquest aclariment, ara ja us podeu imaginar lo útil que els hi seria als bombers la gravetat negativa!!! Només caldria avisar als bombers del terra de que es posarà la màquina en funcionament, per lligar-se a arbres no cremats i des del cel, es passeja l’avió amb aquesta màquina i tot seguit es refreda amb aigua, a fi de que cap vent el faci revifar, o es deixa una bona estona, a fi de que per radiació es refredi…

Homeopatia sense embuts: una pràctica que prospera entre miracles i miratges, de Jesús Purroy

L’autor

Extret del seu propi blog:

Nascut a Barcelona (1970), es va llicenciar en Biologia a la UB (1993) i més tard es va doctorar ala mateixa universitat (2000).

Trajectòria professional:

  • 1994: Centre de Genètica Mèdica i Molecular, Institut de Recerca Oncològica – L’Hospitalet de Llobregat
  • 2000: Discovery Genetics, GlaxoSmithKline – Harlow, UK
  • 2002: School of Pharmacy, Rutgers University – Piscataway, New Jersey, EUA.
  • 2003: Cerebral Vascular Disease Research Center, University of Miami Miller School of Medicine, Miami, Florida, EUA.
  • 2005: Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona, CSIC-IDIBAPS, Barcelona
  • 2007: Parc Científic de Barcelona, en què ocupa el càrrec de director tècnic dels Serveis Científics i Tecnològics.

Ha publicat La era del genoma (2001), Tot el que cal saber per saber-ho tot (2008), Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General»). És col·laborador habitual de la revista Mètode, una publicació de divulgació científica de la Universitat de València.

Homeopatia sense embutsL’obra

L’homeopatia és un tractament que utilitza substàncies diluïdes subministrades oralment. Els seus partidaris asseguren que aconsegueix curar tota mena de mals. El 2014, sanitat va decidir aplicar la directiva europea el 2001 per tal de regularitzar la situació dels remeis homeopàtics en el mercat de medicaments. Al Regne Unit van retirar aquestes substàncies del Servei nacional de la Salut i van deixar de finançar els hospitals homeopàtics del país (Londres, Bristol, Liverpool i Glasgow), arrel d’un informe del 2010. Aleshores, la despesa pública en aquesta mena de tractaments era de 4 milions d’euros anuals.

Però les anomenades “teràpies alternatives” estan a l’ordre del dia, molts metges les prescriuen, les farmàcies les venen, els mitjans en parlen, les universitats les inclouen en els seus programes, malgrat les protestes. El cas es que es calcula que la meitat de les persones s’han fet ús alguna vegada. A Espanya ha provocat moviments entre els metges com el de “No sin evidencia”, posant de manifest la manca de rigor científic dels supòsits de l’homeopatia.

És en aquest context que s’inscriu l’obra. un llibre repassa les idees clau d’aquesta teràpia: la història, la teoria, els experiments, les contradiccions i la situació legal en què es troba a diversos països. Fidel als principis del mètode científic. Els lectors en podran treure les seves conclusions. Prologat a través d’una conversa amb dos reputats i reconeguts metges com són l’exconseller de Sanitat Manel Balcells i el director de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Joan X. Comella, l’autor ens guia per un itinerari en què ens descobreix les circumstàncies especials del naixement de l’homeopatia a finals del segle XVIII de la mà de Samuel Hahnemann en un context no especialment favorable a la ciència mèdica, tot seguint la seva evolució durant l’Alemanya nazi i el seu ressorgiment durant els anys seixanta del segle passat. A través dels capítols, Purroy mira de respondre si l’homeopatia és una ciència o una pseudociència, si és una alternativa a la medicina tradicional o una moda passatgera.

Suggeriments a la lectura

– “La homeopatía carece de base científica, según un informe del Parlamento británico”, El País, 23-2-2010, http://sociedad.elpais.com/sociedad/2010/02/23/actualidad/1266879603_850215.html.

– “La homeopatía sale del limbo legal”, El País, 10-05-2014. http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/05/10/actualidad/1399743128_302227.html

– Entrevista a Jesús Purroy, Ara.cat

http://www.ara.cat/comarquesgironines/JESUS-PURROY-Lhomeopatia-Star-Wars_0_1156084399.html

– No sin evidencia, web: http://nosinevidencia.wordpress.com/

– “És efectiva l’homeopatia?” Monogràfic: Carlos Tellería – Victor J. Sanz – Miguel A. Sabadell: Informe fet a petició de l’Institut d’Estudis de la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. http://www.escepticos.es/webanterior/articulos/homeopatia/

 

4171, de Francesc Miralles

@MagdaRevetllat

On aniries si puguessis viatjar en el temps?

S’ha dit que l’any 2014, commemoratiu del setge a Barcelona del 1714, ha servit perquè un munt de llibres sortissin a la llum: històrics, assaigs, novel·les d’aventures, escolars… Però potser no havíeu pensat que en pogués sortir un de ciència-ficció, cosa que en Francesc Miralles ha fet.

4171La narració comença quan una noia de l’any 4171 rep com regal d’aniversari un viatge en el temps. Contenta pel regal i per la lliçó que en traurà, doncs vol estudiar Història, puja a la màquina que l’ha de portar al passat. Però aviat se n’adonarà que les coses no van bé i, en mig d’una llum enlluernadora, apareix en un escenari dantesc: cases destrossades, persones que corren, un home que agonitza…

Doncs sí, de l’any 4171 ha anat a parar al 1714.

Ah, que no us havia dit que érem a Barcelona?

En no poder contactar amb el futur espera ser transportada altre cop, i mentrestant intenta sobreviure en aquella ciutat. Aviat trobarà un home cec que l’acull a casa seva, i que li deixarà un vestit més apropiat per l’època. En treure’s el vestit de viatge la noia posa en perill la tornada, doncs és el vestit el que la fa viatjar en el temps, però portar una vestimenta tan diferent només fa que crear recel al seu voltant.

Amb ella veurem una ciutat arrasada per la guerra, amb persones famolenques, cases que d’un dia a l’altre ja no hi són perdudes del tot sota les bombes, una ciutat que acaba a les Rambles doncs a l’altra banda comencen els horts del que ja no en queda res. Una ciutat tanmateix que continua el seu ritme de vida, amb un jove sastre que segueix la seva rutina d’emprovar cars vestits a les cases riques, i un jove soldat que espera poder casar-se amb la seva promesa, tot i que el pare d’ella ha sortit de la ciutat per unir-se el bàndol invasor.

Tornarà la noia al seu temps? Ho farà, i no només s’emportarà una gran lliçó d’Història, sinó, tot i que a través del temps no pot viatjar res més que ella i el vestit, de tornada portarà alguna cosa més.

El llegiu i en parlem?

El trobareu a la nostra biblioteca, la Miquel Llongueras, és clar.

Enllaç al llibre

XI Fira de minerals i fòssils a Sants

Recordar-vos que del divendres al diumenge d’aquesta setmana els amants i incondicionals dels minerals, fòssils i roques teniu una cita a les cotxeres de Sants. La entrada és lliure i trobareu les darreres novetats del mercat en minerals i fòssils, de la mà dels millors especialistes. Aquesta fira està organitzada pel Grup Mineralògic Català (E-mail: www.minercat.com)

A més a més, també podreu gaudir amb els concursos, conferències i tallers a càrrecs d’especialistes…

Carrer de Sants, 79  de Barcelona (a les Cotxeres)

Mineralexpo

Primavera silenciosa, de Rachel Carson

L’autora

Rachel Carson, escriptora, científica i ecologista va néixer el 1907 en la ciutat rural de Springdale, Pennsilvània. La seva li va ensenyar a estimar la natura i el món animal que Rachel va expressar primer com a escriptora i després com a estudiant de biologia marina. Carson es va graduar a la universitat per a dones de Pennsilvània el 1929, va estudiar al laboratori de biologia marina i es va especialitzar en zoologia.

Va començar una llarga carrera al servei federal com editora científica el 1936. Va escriure pamflets sobre conservació i recursos naturals i va editar articles científics. Durant el seu temps lliure continuava escrivint prosa poètica, I va publicar el llibre “Under the sea-wind” (Sota el vent marí, 1941). El 1952 va publicar un estudi sobre l’oceà, “The sea around us” (El mar que ens rodeja ) i el va seguir “The edge of the sea” (La riba del mar) el 1955. Aquest llibres són una biografia de l’oceà i van fer famosa a Carson com a naturalista i escriptora científica pel públic.

Des de el 1952 es va dedicar només a l’escriptura i va publicar articles dirigits a ensenyar al públic les meravelles del món animal i altres llibres sobre ecologia.

Després de la II Guerra Mundial, Carson va canviar el seu discurs i el va dirigir a advertir al públic dels efectes a llarg termini de l’ús de pesticides, que es concreten a la seva obra Primavera Silenciosa (1962). Arrel d’aquesta publicació Carson va ser atacada per la indústria química i pel govern per alarmista. Rachel Carson va morir el 1964 després d’una llarga lluita contra el càncer.

Informació sobre R. Carson en anglès:

www.rachelcarson.org

Portada del llibre

Portada del llibre

L’obra

Quan el DDT aparegué en el mercat, sobre 1942, es va veure com la solució per eliminar les plagues agrícoles, que en alguns països arribaven a destruir collites senceres, y per combatre amb èxit greus malalties transmeses per insectes. En 1948, Paul Müller, descobridor de les propietats insecticides del DDT, va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. Però el 1962, Rachel Carson advertí per primera vegada del perill de l’ús d’aquest i d’altres plaguicides organoclorats.

Aquest llibre va iniciar un debat que encara perdura i que ha estimulat la investigació sobre els efectes indesitjables dels plaguicides. Als tres mesos de la seva publicació s’havien venut més de 100.000 exemplars.

Arrel de la publicació d’aquesta obra Als Estats Units es va obrir un debat sobre la prohibició o no del DDT.

Fins i tot un professor de entomologia de la Universitat de San José a California, conegut ambientalista i entomòleg, el Dr. J. Gordon Edwards va escriure un article titulat Les mentides de Rachel Carson a la revista 21st Century, Science & Technology, afirmant que Rachel Carson realitzava afirmacions falses i que tergiversava la realitat. El DDT va ser prohibit als EEUU el 1972.

Quaranta anys després segueixen sortint noves edicions i el llibre s’ha traduït a més de 10 idiomes.

Suggeriments a la lectura

-Poques vegades es dona la situació que un llibre faci remoure un país i canviar les lleis d’aquest i molt menys escrit per una dóna.

-El debat que planteja el llibre continua en vigor actualment. Estem prou informats? Sabem el que mengem

-Article sobre R. Carson de la Universitat del País Basc

http://culturacientifica.com/2014/04/14/el-caso-de-rachel-carson/ç

Un te a ca els Darwin

@MagdaRevetllat

La lectura, al Club de Lectura de la Ciència, del llibre El somni de Lucreci de Martí Domínguez, ens ha il·lustrat sobre l’evolució, tot i que de vegades la involució, de la ciència al llarg dels segles, i en tractar el llibre sobre la figura de Darwin ens assabentem que es va casar amb una cosina, una Wedgwood, cognom més que reconegut de la prestigiosa marca de ceràmica.

Josiah Wedgwood va fundar, i els seus successors  van continuar, el negoci de la ceràmica fina, tasses, plats i altres estris per prendre el te i per servir el menjar en ocasions especials.

Wedgwood

Imatge de la Wikipedia

Pensar en Wedgwood és pensar en el color blau, doncs és el disseny característic de la casa i és a la vegada pensar en siluetes. Tots recordarem pel·lícules d’època amb interiors decorats amb quadres fets amb siluetes, va ser un disseny que es va posar molt de moda al segle XVIII i que la indústria Wedgwood va aprofitar.

Actualment els dissenys són per a tots els gustos, tot i que no per a totes les butxaques, i no cal pas anar a la Gran Bretanya per comprar-ne ja que moltes botigues arreu del món els tenen al seu catàleg.

I si voleu fer una ullada a aquestes boniques creacions nomès has d’entrar per aquí.

Us ve de gust una taça de te?

 

 

Visions de la Ciència amb “L’Any de la Llum”

Programa Any de la LlumComença un nou any i amb aquest un nou cicle de conferències emmarcades dintre de l’espai de Visions de la Ciència, coordinat pel Lluís Reales. Aquesta vegada dedicades a la llum. Ja que les Nacions Unides i la Unesco han declarat el 2015, Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum. Arran d’aquesta commemoració, el cicle ofereix una mirada transdisciplinària sobre un àmbit central de la ciència: la tecnologia i la vida quotidiana.

La Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras forma part d’aquest cicle amb dues conferències, que tindran lloc els dies:

– Dilluns 2 de febrer, 19.30 h
Breu història de la llum
Xavier Roqué, físic del Centre d’Història de la Ciència (UAB)

– Dilluns 2 de març, 19.30 h
El làser a la vida quotidiana
Marta García, física. Unitat de Coneixement i Transferència de Tecnologia (ICFO)

També hem volgut aprofitar aquesta commemoració per fer una selecció de documents (llibres, DVD’s…), relacionats amb aquesta temàtica, i exposar-los al nostre aparador. Tal com podeu veure en les següents fotografies.

I per cert, esperem que gaudiu amb aquestes conferències de la vostra passió per la ciència…

 Aparador Any de la Llum 2Aparador Any de la Llum 1