Això va millor amb Firefox
|
Oriol Masclans
A la ciutat d’Almeria a Andalusia, i situat a esquenes de la imponent fortalesa àrab de l’Alcassaba, trobem una finca coneguda amb el nom de “La Hoya”, seu del Parque de Rescate de Fauna Sahariana.
Aquest centre està gestionat per l’EEZA (Estación Experimental de Zonas Áridas), i és a l’hora depenent del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones científicas). Aquest va néixer a l’any 1971 de la voluntat i l’esforç de dos conservacionistes, l’advocat Antonio Cano, i el Doctor José Antonio Valverde, biòleg i naturalista, i un dels principals impulsors de la creació del Parque Nacional de las Marismas de Doñana.
Conscients de que les poblacions de grans ungulats, de la llavors colònia del Sàhara Espanyol i posterior província del Sàhara, estaven disminuint de forma alarmant a causa de les caceres indiscriminades en les quals es feien servir cotxes tot terreny i potents armes de foc. Van pensar que era necessari actuar i crear aquest centre de protecció i conservació per evitar la total extinció d’aquestes espècies, veritables meravelles de la natura adaptades a viure en entorn inhòspit i dur com és el desert del Sàhara.
Amb la col·laboració de l’exèrcit espanyol, i partint d’uns quants individus que havia en un petit zoològic creat per un militar en un dels aquarteraments saharians, es va crear el primer nucli reproductor.
La veritat és que el trasllat d’aquests animals i la captura d’uns quants exemplars a última hora va esdevenir en una autèntica aventura i odissea, ja que va tenir lloc durant els últims dies de la presència espanyola al Sàhara, en mig de la coneguda com a “Marxa Verda” i en un ambient pre-bèl·lic, que sens dubte va acabar en una vergonyosa retirada i va escriure un dels episodis més tristos i lamentables de la descolonització al continent Africà i de la història contemporània d’Espanya.
Continue reading Parque de Rescate de Fauna Sahariana
L’autor
va néixer el 1920 a la Unió Soviètica. Els seus pares van emigrar als Estats Units quan només tenia tres anys. El propi Isaac va aconseguir la ciutadania americana als vuit anys.
Criat a Nova York, concretament a Brooklyn, es va educar a les seves escoles públiques, completant els seus estudis superiors a la Universitat de Colúmbia, en l’especialitat de Bioquímica, fins aconseguir el doctorat per la Universitat de Boston.
Molt abans, als nou anys, va descobrir la ciència-ficció en els pulp que el seu pare venia a la petita botiga de llaminadures que regentava a Brooklyn. Aquelles eren lectures prohibides, donat que el seu pare considerava aquelles publicacions d’una qualitat ínfima.
Als onze anys va començar a escriure les seves pròpies històries, i als divuit es decidí a presentar el seu primer relat a J. W. Campbell. Va ser refusat. Però només quatre mesos després va aconseguir vendre la seva primera història, i així continuà fins a la seva mort.
L’any 1941, va escriure el relat, ja clàssic, ANOCHECER. Poc abans havia començat a publicar HISTORIAS DE ROBOTS, en les que va introduir les famoses tres lleis de la robòtica, i, poc després, seguint la pauta de DECADENCIA Y CAËDA DEL IMPERIO ROMANO, començà la seva sèrie de la FUNDACIÏN.
L’espectre literari d’Asimov no es limita a la ciència-ficció, és potser un dels divulgadors científics més amens que es poden llegir i la seva INTRODUCCION A LA CIENCIA un dels volums més recomanables per adquirir una mínima pàtina al respecte. No és una obra que aprofundeixi excessivament en els molts temes que toca, des de química fins a astronomia, però és suficient per a orientar adequadament al lector, ja que a més, a cada nova edició se l’actualitza per a posar-la al dia amb les noves teories i descobriments.
Asimov va obtenir la distinció de Gran Maestro Nébula el 1986. És, amb tota seguretat, l’autor de ciència-ficció més conegut pel públic en general, fora de l’àmbit dels aficionats al gènere. El seu estil senzill i sense complicacions literàries el fan molt assequible, i tot i que alguns crítics veuen la seva obra de insubstancial basant-se en aquesta circumstància, és cert que és el més clar representant de la ciència-ficció clàssica entesa com a literatura d’idees.
Va morir el 6 d’abril de 1992.
 Portada del llibre
Les ciències ciutadanes es defineixen com la implicació de persones voluntàries en la recerca científica amb l’objectiu d’acostar el mètode i el coneixement científics als diferents grups socials, a través de l’experimentació i la participació en el procés de recerca. Nascudes al món anglosaxó, les ciències ciutadanes ja s’han començat a desenvolupar en el nostre entorn. El cicle presenta alguns dels projectes més innovadors a Catalunya.
Cicle coordinat per Lluís Reales
Hi col·laboren: Barcelona Laboratori (Direcció de Creativitat i Innovació de l’ICUB) i Open Systems (UB)
 Portada del cicle Conferències a la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras (Riera Blanca, 1-3)
- La conservació dels nostres rius a través de la participació, a càrrec de Maria Rieradevall, del Grup de Recerca FEM (Freshwater Ecology and Management), de la Universitat de Barcelona.
Dilluns 6 de maig a les 19’30 hores
- Col·leccions, museus a l’era digital i col·laboració ciutadana, a càrrec de Francesc Uribe, biòleg del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Dilluns 3 de juny a les 19’30 hores
Esteu tots convidats!!!
L’autor
Xavier Duran i Escribà (Barcelona, 1959) és un periodista i químic català, llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és el director del programa El Medi Ambient que emet Televisió de Catalunya.
Va exercir com a professor a l’escola Sant Jordi de la Roca del Vallès (Barcelona), però des del 1989 es dedica exclusivament al periodisme científic. És col·laborador de La Vanguardia, Avui, El Temps, El Punt, Serra d’Or, Debat Nacionalista, Mètode, Nature (Londres), entre d’altres.
Ha publicat diversos llibres tant d’assaig com de divulgació científica i de narrativa.
Algunes de les seves obres són: l’Esperit de la Ciència (1991); 100 noves preguntes sobre la ciència (1996); Mosquits, microbis i dòlars: la lluita contra la malària i les vacunes del segle XXI (1997); Connexions ambientals del repte ecològic al canvi social (2000) Passejos per la Barcelona Científica –amb Mercè Piqueras- (2002) i, més recentment, El artista en el laboratorio (2008).
Del mateix autor, seguint amb la temàtica sobre neurociència:
Los secretos del cerebro: ideas, sentimientos y neuronas (1999).
Al 1991 va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig i al 1995 va ser mereixedor del premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General l’any 1995.
 Portada del llibre Continue reading Fitxa: Per què les lleones no els prefereixen rossos? i seixanta curiositats científiques més, del Xavier Duran
Oriol Masclans
La Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife) ha escollit a la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) com au emblema de l’any 2013. Aquesta Organització No Governamental (ONG) té com a principals objectius la conservació i l’estudi de les aus i el seu hàbitat. I demana urgentment a les autoritats competents la protecció de les principals àrees on nia i s’alimenta aquesta espècie.
Aquest ocell migratori que prolifera als penya-segats i petits illots, està considerat un dels ocells més amenaçats del planeta. Els principals perills als quals ha de fer front són: el desenvolupament urbanístic desmesurat del litoral que afecta als seus llocs de niuada, l’explotació pesquera que les deixa sense font d’aliment, la captura accidental entre les arts de pesca i la presència de depredadors introduïts per l’home com gats, visons o rates. A més a més, aquesta desconeguda au té una reproducció que no ajuda a la seva proliferació, ja que únicament ponen un ou l’any.
Aquesta au marina també es coneix amb el nom de baldritja gran o virot gros. Pardela cenicienta o grande en castellà.
La seva envergadura alar és de 112 a 126 cm., i pesa de mitjana entre 700 i 800 grams. De cap gris, dors bru i les parts inferiors blanques. Té un bec groc rosaci pàl·lid, fosc prop de la punta. I potes d’un rosa pàl·lid. La seva longevitat és d’uns trenta anys, la qual cosa no està gens malament tractant-se d’un au.
És un au que no nidifica a Catalunya, però ho fa molt a prop: a les illes Balears i les illes Columbrets (Castelló de La Plana). Però se la pot veure a la costa de l’Empordà o darrera de les embarcacions de pesca on aprofita els peixos que són llençats per la borda.
La colònia més nombrosa a nivell mundial la trobem a les illes Selvatges, entre l’illa de Madeira i l’arxipèlag de les Canàries, amb 65000 parelles. I la colònia de cria més important a la Mediterrània occidental es troba a l’illa de Menorca. És un ocell que manté poblacions sedentàries al Mediterrani.
 Imatge d’aquesta au marina a prop de les illes Columbrets Com curiositat destacar que antigament el seu cant nocturn s’atribuïa al de les fantàstiques sirenes.
Classe: Aus
Ordre: Procellariiformes
Família: Procellariidae
Gènere: Calonectris
Espècie: Diomedea
La Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras aprofita per recomanar-vos del seu fons el següent títol relacionat amb el tema que ens ocupa:
Harrison, Peter. Aves marinas: una guía de identificación. Barcelona: Omega, 2003. 461 pàgs. ISBN: 8428213038
Dintre del cicle de conferències que organitza l’espai CosmoCaixa Barcelona, us volem recomanar la conferència que porta per títol: “A la recerca de la matèria fosca: l’instrument científic més gran mai construït”. Aquesta serà a càrrec del Mario Martínez, professor d’investigació d’ICREA/IFAE, i tindrà lloc avui a les 18h. (Adreça: Isaac Newton, 26. Tel. 93 212 60 50). Places limitades.
Es tractarà el problema de la matèria fosca a partir d’observacions astronòmiques. I es mencionarà el cèlebre bosó Higgs-like i les seves possibles implicacions…
També us animem a veure la selecció de vídeos divulgatius que us aproparà i permetrà descobrir la física de partícules i moltes altres coses més. Doneu una ullada a: http://www.lhc.cat/Material.php
De l’11 al 20 de març es celebra la Setmana Mundial del Cervell i la biblioteca Sagrada Família hi col·labora amb una exposició de llibres del seu fons relacionat amb el cervell, i ofereix una guia de recursos en diferents suports.
El dimecres 13 de març a les 19h a la sala d’actes de la biblioteca s’organitzen tres xerrades on centrarem el debat en el llenguatge i les seves bases neuronals.
 Logo de la Setmana del Cervell 2013 - Alèxia: de com una lectora esdevé no lectora. A càrrec d’Àngels Prat Pla, professora emèrita, Universitat Autònoma de Barcelona. Una infecció per toxoplasmosi em va afectar mentre acabava, conjuntament amb professorat de la UAB, el llibre Competències científiques i lectura a secundària. Aquesta infecció em va provocar alèxia pura, que comporta una gran dificultat per recordar lletres i nombres i, per tant, per llegir. A partir d’aquest moment la meva preocupació va ser l’anàlisi de les meves dificultats en lectura i la dels infants en els inicis d’aquest aprenentatge.
- Com conviuen dues llengües en un sol cervell. A càrrec d’Albert Costa, professor de recerca ICREA, Universitat Pompeu Fabra. Com estan representades en el cervell les dues llengües d’un parlant bilingüe? Què podem aprendre de com les lesions cerebrals afecten el processament del llenguatge en parlants bilingües? Comporta el bilingüisme una protecció envers símptomes de les malalties neurodegeneratives? Qüestions com aquestes estan sent investigades en la actualitat mitjançant diverses tècniques experimentals.
- Quan aprendre a llegir és un repte: les bases neuronals de la dislèxia. A càrrec de Begoña Díaz, investigadora postdoctoral, Universitat Pompeu Fabra. A pesar de ser un geni, es diu que Albert Einstein no podia llegir bé. Aquesta dificultat inesperada per aprendre a llegir es coneix com dislèxia del desenvolupament. Com s’explica que un físic teòric i matemàtic tingués dificultats en aprendre el que fins i tot un nen de 10 anys pot? Per què algunes persones tenen dislèxia i altres no? En què es diferencia el cervell d’una persona amb dislèxia i el d’una altra amb una capacitat lectora normal? Com compensa el cervell d’un dislèxic les dificultats en la lectura?
Podeu consultar la resta del programa de la Setmana del cervell (http://www.bcn.cat/neurociencia/setmana-mundial-del-cervell.html)
 Cartell de la celebració
L’autor
David Bueno i Torrens és investigador i professor titular del Departament de Genètica a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) des del 2000. Va realitzar estudis post-doctorals al Departament de Bioquímica a la Universitat d’Oxford al Regne Unit (1994-1996) després de llicenciar-se en biologia a la UB i realitzar el seu doctorat a la mateixa universitat.
La seva activitat investigadora se centra en el sistema nerviós central. Està treballant en tres grans línies de recerca. La primera de les quals rau en aspectes clau del desenvolupament del sistema nerviós central dels vertebrats, entre els quals s’inclou l’espècie humana. La segona línia d’investigació té a veure amb l’estudi de la proliferació de cèl·lules nervioses i l’estudi d’algunes malalties neurodegeneratives en adults i, finalment, en els embrions, el professor Bueno estudia com es distribueixen els fluids en els primers estadis de la formació del sistema nerviós embrionari.
En la seva vessant d’escriptor i divulgador científica, compta amb obres com ara Órgans a la carta que va merèixer una menció d’Honor al VII certamen Ciencia en Acción (Alcobendas, Madrid, 2006) dins la modalitat de treballs de divulgació científica, Altres obres són Per a què serveix el sexe (2012), Convivint amb transgènics (2008) i també un llibre anterior del qual n’és co-autor: Gens i genoma. El programa de la vida (2001).
També és director i editor de la col·lecció de llibres de divulgació científica “Catàlisi” de Publicacions de la Universitat de Barcelona i de la revista en línia B-ON sobre biologia i col·labora habitualment al diari Ara, entre d’altres mitjans.
http://www.ub.edu/geneticaclasses/davidbueno/
 Portada del llibre
Josep M. Boixareu
T’agradaria observar el cel nocturn a ull nu o amb telescopi? Aquest llibre et pot convertir en un astrònom expert amb cent temes diferents i cent exercissis pràctics. Observa el cel a simple vista, amb prismàtics, amb telescopis, o amb càmeres CCD; no hi haurà més secrets per tu. Pots aprendre a distingir els planetes de les estrelles, a localitzar l’estrella Polar, com s’apunta i enfoca un telescopi, quin telescopi et convé més, com fotografiar una galàxia… Un llibre per començar a mirar el cel, però amb el que es pot fer tot el recorregut. Pots aprendre pas a pas des del més bàsic fins acabar amb la construcció del teu propi observatori astronòmic.
El seu CD conté: Programes de cartes celestes, Stellarium, Planetari auto instal·lable, les versions necessàries per a Windows, una Guía ràpida del cel profund i moltes fotografies, fitxes i tota mena de cartes de localització.
El seu autor, Jordi Lopesino, és astrònom amateur i té més de vint anys d’experiència practicant l’astronomia i escrivint llibres i articles sobre el cel. Té el seu propi observatori i col·labora activament amb el Minor Planet Center (MPC) i l’Exoplanet Transit Database (ETD).
“Aprender ASTRONOMÍA con 100 ejercicios pràcticos”
Autor: Jordi Lopesinno
Editorial: MARCOMBO, S.A. Ediciones técnicas- 2013
Páginas: 216 + CD
ISBN: 978-84-267-1907-2
Oriol Masclans
L’altre dia vam tenir a la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras la gran sort de poder gaudir al nostre Club de Lectura Científic amb la presència del professor i divulgador científic, Ignacio Morgado. Aquest ens va venir a parlar del seu llibre “Emociones e inteligencia social”, títol que els nostres tertulians acabaven de llegir i venien a comentar.
Ignacio Morgado ens va explicar que aquest llibre estava tenint una gran acceptació i reconeixement per part del públic. I el fet de poder ajudar a algú era un dels motius que l’havien impulsat a escriure’l.
Ens va parlar, a partir dels més recents avenços científics en el camp de la neuropsicologia, de la relació i interacció entre la raó i el món dels sentiments. En el que podrien dir va ser un interessant viatge a l’interior de la màquina més perfecte que es coneix: el cervell humà.
“El cervell primer reacciona davant de les nostres emocions i després dóna pas a la raó”
“Tots som primer emocionals i després racionals, ja que l’emoció és ràpida i la raó és lenta”
Són moltes les coses que es van comentar i a les conclusions que es van arribar. Com que les emocions són incontrolables; i l’ètica està íntimament lligada a les emocions, conduint així les nostres accions i el nostre comportament. Exemple d’això últim, és el cas que es comenta al llibre de l’escriptor alemany i Premi Nobel de Literatura, Günter Grass, al qual la seva necessitat ètica i consciència el van portar a reconèixer actes vergonyosos del seu passat. Les emocions et poden portar a actuar d’una forma determinada i després fer que et penedeixis.
“Podem comparar les etapes de la nostra vida amb les diferents capes d’una ceba”
Continue reading Ignacio Morgado al Club de Lectura de Ciència de la Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras
|
|
