|
|
Magda Revetllat
 Aquest llibre, publicat per primera vegada l’any 1981 (1987 en la traducció al castellà) introdueix al lector, des de la definició d’epidemiologia com disciplina que estudia l’aparició d’enfermetats en la població, a tot alló que hi ha al voltant: incidència, prevalència, síntomes, diagnòstic, sistema de classificació, errors en la classificació, factors de risc, controls…
Els autors expliquen que el seu propòsit és fer arribar les nocions bàsiques a aquelles persones que no tenen coneixements previs de medicina i de ciències socials i esperen que les noves edicions revisades puguin continuar sent eines básiques de treball.
 XII Tribuna: Com el cervell aprèn, recorda i oblida
9 de febrer de 2010
Auditori del CCCB (Montalegre 5, Barcelona)
Què hem de tenir en compte els educadors sobre les funcions cerebrals de l’aprenentatge, la memòria i l’oblit .
Conferència del Dr. Ignacio Morgado, catedràtic de Psicobiologia de la UAB, que seguirà aprofundint sobre els continguts iniciats en la VIII Tribuna d’Edu21.
L’aprenentatge i la memòria són dos processos estretament lligats que originen canvis adaptatius en el comportament dels organismes. L’aprenentatge és possible gràcies a les complexes modificacions estructurals i funcionals que es produeixen al cervell. Quan aprenem podem fer servir al menys dos tipus d’estratègies cognitives. Una d’elles dóna lloc a la memòria implícita o d’hàbits, que és inconscient i rígida i difícilment s’expressa en situacions diferents a l’original. L’altra estratègia origina la memòria explícita o declarativa, que és conscient i flexible i pot expressar-se en situacions i contextos variats. Un tipus particular de memòria explícita és la memòria de treball, necessària per al raonament, la resolució de problemes i la presa de decisions. L’oblit podria dependre d’alteracions en els circuits neuronals que emmagatzemen la informació o també de processos actius que dificulten la consolidació o l’expressió de les memòries.
L’assistència és gratuïta, però cal reservar lloc trucant al 933 428 535 o omplint el formulari que trobareu al següent enllaç.
Daniel Gonzàlez Martin
Un exemplar del títol fa un “cameo” en aquest recorregut d’imatges basat en la seva lectura. En una de les ocasions en que vaig visitar el Bar Puerto, vaig portar amb mi l’exemplar de la Biblioteca Nodal de Vigo que estava llegint a les vacances. [Font de la imatge]
És Domingo Villar el “nostre Camilleri”, un “Camilleri gallec”? Jo no estic molt versat en novel•la negra, però els dos autors em van agradar per igual (amb les seves diferències, clar) Els tinc un al costat de l’altre a la prestatgeria de la meva biblioteca personal. La resposta a pregunta és que no. L’univers Leo Caldas està molt lluny d’arribar a semblar-se a l’univers Montalbano. A més, estic segur que l’autor de Ollos de auga rebutjaria aquesta comparació de seguida.
Leo Caldas s’enfronta en el seu primer cas a l’assassinat amb crueltat del músic Lois Reigosa. Aquest té la característica física de tenir els ulls d’un color molt clar. La novel•la té gairebé de tot: assassinat, intriga, suposats culpables, suposats innocents, un inspector sensible i tímid, un company (Rafael Estévez, aragonès però molt gallec en el seu parlar) que ens dóna el contrapunt de l’humor en la història i que recordarem tant com la Caldas una vegada acabada la lectura, assassins per ressentiment, còmplices penedits, i un homenatge molt xulo a la ciutat de Vigo, afegint aquesta la llista de ciutats grans escenaris del gènere.
Vol dir això que Ollos de auga és una novel•la barroca, o sobrecarregada d’elements? Res d’això . La història és molt senzilla, amb capítols oberts per la definició de diccionari de la paraula “clau” del que succeeix. Però no passa el mateix amb la trama, que només és simple al principi. Domingo Villar col•loca de manera intel•ligent una sèrie de peces senzilles perquè el tot sigui molt més que la suma de les peces per separat. Potser aquesta novel•la no té la crítica social que semblen tenir els títols recentment publicats que són tan populars en les llibreries. Però és, penso, un retrat fidel de la filosofia gallega enfront de vida, d’aquesta actitud vital particular dels gallecs i de les gallegues. També veig una metàfora en la barreja de la música de la zanfona amb el Jazz, la barreja que es percep a Galiza d’allò modern amb allò tradicional. Una percepció, tal vegada, personal i la meva nascuda mares. Ja veieu, vaig a inaugurar el club de siareir@s “Leo Caldas”, sinó és que no existeix ja.
Em va agradar tant el que té Ollos de auga de novel•la urbana, que no vaig poder (no vaig voler) evitar fer una espècie de recorregut per la ciutat en les meves vacances. Vaig buscar i vaig fotografiar els llocs que apareixen en la novel•la conforme anava llegint. Aquestes fotografies apareixeran, com succeeix en els quioscs en aquest mes de setembre, per lliuraments i sota l’etiqueta Un paseo por Ollos de auga. Esteu convidats, naturalment!.
Villar, Domingo. Ollos de auga. Vigo: Galàxia, 2007. 240 p. 21 cm. (Literaria/ Galaxia: 233) ISBN 978-84-8288-927-6.
El passat més de maig el programa “Pàgina2″ entrevista a Domingo Villar.
(El bloc del club de lectura celebra la setmana de novel·la negra “BcNegra”)
L’autor d’aquest post va publicar una altra versiò del mateix al seu bloc personal A lei de Lem.
Magda Revetllat
A la secció infantil trobem el que ha estat Premi Bolonia de Literatura Intantil 2006 de no ficció, i és un munt de preguntes sobre el mon animal, cada una amb una preciosa il·lustració: Rugeixen els lleons marins? Per què les abelles no tenen cintura d’abella? Podria treballar a Correus el colom missatger? Ploren els cocodrils? Tenen cua les serps? Fumen els camells? Són tontos els burros? Són bruts els porcs? És creient la mantis religiosa?
Henning Wiesner, director de zoològic, n’ha sentit de tota mena de preguntes referides als animals, de vegades tan sorprenents com la que un dia, a les set del matí, va sentir: se’ls fonen els ploms a les cuques de llum? El llibre vol, amb l’ajuda de les il·lustracions, donar una breu explicació sobre el tan maravellós món animal, a partir del que va ser en principi un programa radiofònic a Baviera.
L’evolució tecnològica i el desenvolupament de la La cartografia ha esdevingut una ciència exacta que genera infinitat de dades indispensables per la presa de decisions i que està canviant la manera d’observar i organitzar el món. Internet ha obert la porta a una nova mirada sobre la geografia.
A càrrec de Roman Arbiol, Físic i Informàtic, Cap de l’àrea de Teledetecció ICC
Dilluns 1 de febrer, 19.30 hxarxa Internet ha obert la porta a una nova mirada sobre la geografia.
Trobareu informació sobre la resta de xerrades del cicle aquí.
 Imatge de satèl·lit del contineu europeu (imatge de Wikimedia)
Mutantes, de Armand Marie Leroi
-Mi mente desea hablar de cuerpos que cambiaron a otras formas.
Ovidio, Las Metamorfosis
“Incitaciones: Las citas que citan los libros. Los autores que inspiran a los autores” és un dels blocs d’en Lluís Salvador, lector empedreït i col·laborador (en més d’una ocasió) d’aquest bloc. D’ell i del seu bloc prenem prestada aquesta idea: incloure les cites que apareixen en una obra.
Us animem a fer-nos arribar la cita del llibre que, sent de divulgació científica o llegit als clubs de lectura, us ha cridat l’atenció i que voleu compartir amb la resta de lectors i lectores.
Avui, a tall d’inauguració, afegim la cita que apareix a un títol comentat pel Lluís Salvador en el seu bloc Lecturas errantes en la seva primera versió i en el nostre en la seva versió en català.
Magda Revetllat
 Gemma Aguilera, periodista entre d’altres de Sàpiens, fa un recorregut per les teories que ens acosten i allunyen dels neandertals: va ser el clima o els sapiens la causa de l’extermini dels neandertals? Van ser extingits totalment o portem una part d’ells dins els nostres gens?
Amb una introducció d’Eudald Carbonell el llibre explica, de manera totalment assequible, les diferents explicacions que els científics fan, científics també de les universitats de casa nostra ja que són presents les investigacions d’experts de la Pompeu Fabra, Rovira i Virgili i Universitat de Barcelona entre d’altres.
Dibuixos, llistats de jaciments i bibliografia completen el llibre.
Els lectors i lectores segueixen responent al qüestionari que la Mercè Carrillo proposa a Llegim plegats. Avui responen a la tercera pregunta del test i ens diuen quin autor els hi resultat atraient com a personatge, qui els desperta curiositat. Altre cop els lectores i les lectores es descobreixen com a autèntics “lletraferits”. Son molts i molt diversos els autors proposats i, davant la impossibilitat de donar només una resposta, molts dels lectors ens han proposats dos o tres. No dubteu en engrandir la llista afegint la vostra preferència, digueu la vostra!
Anne, Charlotte i Emily Brontë
Joseph Conrad
Miguel de Cervantes
Henrik Ibsen
John Le Carré
Claude Lévi-Strauss
Vladimir Nabokov
Fernando Pessoa
Erasme de Rótterdam
José Saramago
Jacint Verdaguer
I també ens han explicat:
Tots els que escriuen sobre viatges
Normalment he anat més al llibre que a l’autor però per la dificultat que tenien m’interessa les dones escriptores i/o investigadores i en d’altres arts ja que la memòria històrica és molt pobre en aquest sentit.
Magda Revetllat
 Lawrence Durrell va viure amb la seva família a l’illa de Corfú, a Grècia, i recrea en aquest llibre les seves vivències personals, tot parlant de la bellesa d’aquella illa que pensava que mai més veuria. Amb una deliciosa prosa poètica, descriu els paisatges, la gent, els nens, el mar, el cel i tota la marevalla de les seves vivències amb un toc d’humor, fi, fregant la ironia, que també caracteritza l’obra del seu germà Gerald Durrell.
Si esteu llegint el llibre de Gerald de La meva família i altres animals sobre l’estada de la família Durrell a l’illa de Corfú, paga la pena completar la lectura amb La celda de Próspero. Recuerdos de la isla de Corfú que podeu trobar a la secció de viatges de la nostra biblioteca. Al final del llibre hi ha una llista dels llocs per visitar, dels millors vins i les millors menges, perquè el viatge a Corfú sigui del tot satisfactori.
|
|
