Club de lectura de Ciència Biblioteca Les Corts Miquel Llongueras

Neus Pinen

De tant i tant parlar de la famosa crisi, associant-la bàsicament a idees negatives i a un sentiment de pessimisme generalitzat, potser estem perdent de vista el fet que tota crisi és també (o, com a mínim, pot arribar a ésser) una oportunitat de canvi, i no necessàriament cap a pitjor. Aquest missatge de positivisme enmig de la penombra ideològica que predomina en l’actualitat seria allò que tant convenientment ens recorda en Jordi Pigem en el seu llibre Bona crisi:

Coberta del títol

De fàcil lectura i d’idees, alhora, tant clares i senzilles com interessants i necessàries Bona crisi intenta aportar una mica de llum sobre quin seria el camí a seguir a partir d’ara tenint sempre en compte la llarga evolució humana que ens ha portat fins al moment present i aprenent, doncs, del passat. Un present en què caldria, segons Pigem, evolucionar cap a un canvi de paradigma (donat que, segons l’autor, ens trobem davant una crisi global a tots els nivells i, per tant, no només econòmic; una crisi sistèmica que englobaria també les nostres creences i valors més arrelats, la nostra mirada envers el món que ens envolta i, sobretot, la forma en què interactuem amb aquest): passant de l’actual paradigma materialista que

“genera egoisme i competició. Veu el món i els altres com a objectes d’explotació o rivals. Corre acceleradament cap al futur amb una càrrega de culpes o preocupacions.”

I que en últim extrem desemboca cap al consumisme exacerbat (cap a la idea de consumeixo, ergo existeixo) vers un nou paradigma postmaterialista que (tot i que reconec que de vegades pot sonar una mica místic) segons Pigem significaria

“un declivi de l’afany de posseir i de consumir béns materials, i un despertar de l’interès pels béns immaterials i intangibles com la creativitat, la solidaritat, el coneixement, la saviesa i l’alegria de viure i conviure.”

“A través dels segles hem anat forjant la nostra identitat a costa de separar-nos de la natura i desarrelar-nos del cosmos”.

Encara més: de fet, a costa de dominar, de sotmetre el nostre entorn sota la creença que es tracta d’un medi hostil en què l’únic que es consideraria real seria la matèria, inerta i quantificable (segons una visió materialista del món) hem acabat desarrelant-nos de la nostra pròpia condició humana, de tal forma que

“el narcisisme, l’esquizofrènia i la depressió que caracteritzen la nostra cultura es reflectirien en el saqueig de paisatges, de comunitats i de la nostra vida interior”

i, per tant, el desequilibri ecològic actual i el desequilibri anímic present en la nostra cultura actual serien dues cares d’una mateixa moneda.

Girar la nostra mirada cap a la mestra més sabia que podem arribar a conèixer, la natura, sense oblidar-nos que també nosaltres en formem part, seria un primer pas i estaria a la base d’ aquest canvi de paradigma proposat per Pigem. Però aquest també ens recorda que hi ha altres accions positives que ja fa temps que s’estan donant a molts altres nivells i que haurien d’animar-nos a pensar que el món no necessàriament ha de seguir avançant cap al col•lapse sinó que la seva “curació” encara és possible i que, en un univers on absolutament tot està intrínsecament interconnectat i qualsevol dels element que en formen part (també nosaltres) és interdependent amb els altres, qualsevol acció que emprenguem, per petita que sigui, té conseqüències i, per tant, significat i pot generar un canvi (desitjablement positiu) en el tot.

Neus Pinen