|
|
Daniel Gonzalez Martin
M’han proposat fer una cosa. Es tracta del Repte amb caràcter. En què consisteix? Doncs en fer una cosa que a mi ja m’agrada: llegir. El repte, però, ens proposa fer unes lectures concretes. No penseu que l’elecció és petita o tancada. Es tracta de llegir durant aquest any diversos llibres on el nombre de caràcters dels títols estigui comprès entre 1 fins a 25. Això és: un llibre amb un caràcter en el seu títol, un llibre amb dos caràcters al seu títol, i així successivament. A més, cal llegir quatre recomanacions d’una llista de propostes. La suma dels caràcters és el mateix nombre de dies d’aquest any.
Vull convidar-vos a acceptar el repte perquè em sembla curiós i divertit. Jo he fet una selecció de llibres que tinc a casa encara per llegir. Prefereixo poder fer això, perquè així no deixo de llegir coses que tinc a casa pendents de llegir, i una gran part dels títols són ja del meu interès. La pàgina la podem consultar en castellà i francès, però no hi ha cap condició sobre la llengua en què estigui escrit allò que llegim. Un altre detall xulo és la possibilitat d’afegir un enllaç d’interès a la plana on enregistrem les lectures fetes. Veiem d’aquesta manera un recurs consultat pel lector (o per la lectora) d’aquell llibre.
Però un aspecte també interessant és estar obert a lectures inesperades, llegir un llibre amb un criteri tan anòmal com pot ser el nombre de caràcters que conté el títol. Llegir per llegir, sense miraments, sense tenir present autors o gèneres, i fer-ho de tant en tant, és un exercici de lectura molt sa. Us animeu a participar-hi?
 Aparador. Fotografia de Magda Revetllat El passat dia dijous dia 11 dos Josep Ma van presentar a la llibreria Ona dos novetats editorials. En Josep Ma Riera va presentar Els oficis de la tipografia. La impremta Pal•las A.G., una joia tipogràfica que posa de relleu els mèrits i antecedents d’aquest entranyable ofici.
En Josep Ma Boixareu, que participa en el club de lectura i col·labora activament en aquest bloc, va presentar el seu últim llibre: Els Brots de la nit. La presentació va córrer a càrrec de l’escriptor Ignasi Riera.
 Josep Ma. Boixareu. Fotografia de Magda Revetllat
L’escriptor Josep Ma Boixareu a la llibreria Ona, entre els assistents a la presentació.
 Dos poetes. Fotografia de Magda Revetllat De poeta a poetessa: en Josep Ma Boixareu dedica un exemplar a “Afrodita Calipigia”. Aquesta, que també ha col•laborat en aquest bloc, en té un altre de ben interessant. Us convidem a visitar-lo.
 Font de la imatge: http://www.nikonsmallworld.com/gallery/year/2005/36 Imatge de Paul Cuddon, The Babraham Institute (Sawston, Cambridgeshire, Gran Bretanya) que podeu trobar a Nikon Small World. En aquest recurs trobareu també altres imatges de microscopia molt interessants.
Un any més, Barcelona celebra la Setmana Mundial del Cervell 2010 en el seu 15 aniversari. Entre el 15 i el 21 de març, el Programa Barcelona Ciència juntament amb el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut d’Educació de Barcelona i la col.laboració de nombrosos centres de recerca, organitzen un programa especial per a escoles i propostes per a públic general, sumant-se així a aquesta iniciativa, sorgida dels propis investigadors i que se segueix a més de 72 països, amb l’objectiu de donar a conèixer els esforços que s’estan realitzant en l’estudi del cervell humà per comprendre el seu funcionament.
Exposició de llibres a la Biblioteca Sagrada Família. Del 15 al 21 de març
La biblioteca Sagrada Família oferirà exposicions dels seu fons sobre divulgació científica i sobre el cervell (llibres, dvd, etc.). Es complementaran les exposicions de documents amb una guia de recursos i recomanacions de lectura sobre la temàtica. Biblioteca Sagrada Família, Provença 480, Barcelona.
Did I request thee, Maker, from may clay
Te mould me man? Did I solicit thee
From darkness to promote me?
John Milton Paradise Lost
És que vaig demanar-vos, Creador, que de l’argila,
Em modeléssiu home? És que vais sol•licitar-vos
Que m’aixequéssiu de la foscor?
John Milton El paradís perdut
L’elecció de la cita inaugural procedent del llibre X de El paradís perdut de John Milton (1608-1674) en el que Adam es lamenta davant el seu creador després de la caiguda, reforça la connexió entre el mite de Prometeu i l’obra de Milton en la configuració del culte a l’heroi transgressor i satànic del romanticisme.
“Incitaciones: Las citas que citan los libros. Los autores que inspiran a los autores” és un dels blocs d’en Lluís Salvador, lector empedreït i col·laborador (en més d’una ocasió) d’aquest bloc. D’ell i del seu bloc prenem prestada aquesta idea: incloure les cites que apareixen en una obra.
Us animem a fer-nos arribar la cita del llibre que, sent de divulgació científica o llegit als clubs de lectura, us ha cridat l’atenció i que voleu compartir amb la resta de lectors i lectores.
El club de lectura va llegir aquest títol el passat més de març de 2007.
Shelley, Mary W. Frankenstein, o el modern Prometeu. (Frankenstein or the modern Prometheus. 1818) Trad. Quim Monzó. Barcelona: La Magrana, 2004. (L’esparver, 25). ISBN 84-8264-312-6.
Shelley, Mary W. Frankenstein, o el moderno Prometeo. (Frankenstein or the modern Prometheus. 1818) Ed. de Isabel Burdiel. Trad. Ma. Engracia Pujals. Madrid: Cátedra, 2004. (Lestras universales). ISBN 84-376-1402-3.
 Som La Lluna en un Cove, i BUSQUEM col•laboradors literaris. ¿T’agrada escriure? ¿Vols participar enviant relats per a selecció? Entra a la nostra web i informa-te’n. (apartat “Col•laborar”)
OBERTA LA CONVOCATÒRIA DE SELECCIÓ DE RELATS PER AL NÚMERO 14 DE LA LLUNA EN UN COVE (FEBRER)
La Lluna en un Cove és una publicació mensual de relats de ficció que s’edita en paper, i que compta amb una gran quantitat de subscriptors. Publiquem des de gener de 2009, i ara estem preparant el número 14 (que sortirà publicat en febrer). Tots els relats que es publiquen en La Lluna en un Cove són obres seleccionades a partir de les que ens envien els participants.
Fins ara ja hem publicat les obres de més de vuitanta autors diferents. Visita la nostra web i informa-te’n.
La Lluna en un Cove. Revista de Relats de Ficció
Apartat de correus 1100 d’Ontinyent (cp: 46870)
Telèfon: 967318713
www.lallunaenuncove.cat
Hola!
Som La Lluna en un Cove, i BUSQUEM col·laboradors literaris.
¿T’agrada escriure? ¿Vols participar enviant relats per a selecció?
Entra a la nostra web i informa-te’n. (apartat “Col·laborar”)
www.lallunaenuncove.cat
OBERTA LA CONVOCATÒRIA DE SELECCIÓ DE RELATS
PER AL NÚMERO 14 DE LA LLUNA EN UN COVE (FEBRER)
La Lluna en un Cove és una publicació mensual de relats de ficció que s’edita en paper, i que compta amb una gran quantitat de subscriptors.
Publiquem des de gener de 2009, i ara estem preparant el número 14 (que sortirà publicat en febrer).
Tots els relats que es publiquen en La Lluna en un Cove són obres seleccionades a partir de les que ens envien els participants.
Fins ara ja hem publicat les obres de més de vuitanta autors diferents. Visita la nostra web: www.lallunaenuncove.cat i informa-te’n.
La Lluna en un Cove, Revista de Relats de Ficció
Apartat de correus 1100 d’Ontinyent (cp: 46870)
Telèfon: 967318713
www.lallunaenuncove.cat
Bibiana Bonmatí
Molière, pseudònim de Jean Baptiste Poquelin (1622-1673), dramaturg i actor francès. Va néixer a París el 15 de gener de 1622 fill d’un adinerat tapisser reial. Va perdre a la seva mare quan tenia deu anys. Fins al 1639 va ser alumne del col•legi jesuïta de Clermont i es va llicenciar en Dret a Orleans l’any 1642. Tanmateix, la seva passió era el teatre i el 1643 es va unir a una companyia de teatre creada pels Bèjart, una família d’actors professionals a la qual, anys més tard, Molière va anomenar companyia del Il•lustre Teatre.
 L'actor Romain Duris com a Moliere, en una pel·lícula del director Laurent Tirard, l'any 2007. Aquesta obra és fruït de la traducció lliure de l’obra de Molière Médecin malgré lui realitzada per l’autor espanyol i estudiós del gènere teatral, Leandro Fernández de Moratín (1760-1828) i titulada en castellà El médico a palos. En la seva adaptació va simplificar l’acció despullant-la de tot allò que li va semblar superficial (va suprimir els personatges MM Robert, Thibaut i Perrin). Igualment, la versió de Moratín va ometre algunes expressions que aleshores no s’haurien tolerat als teatres espanyols. Es va representar al teatre Principal de Barcelona, el 5 de desembre de 1814.
El metge per força va ser escrita per Molière l’any 1666 i constitueix una sàtira contra la professió mèdica. Comèdia curta escrita en prosa, una de les cinc comèdies que va escriure per criticar els metges de la seva època. Basada en un conte anterior, relata la història de la venjança d’una dona envers el seu marit que gràcies a l’astúcia de la dona esdevé metge accidental, només quan és colpejat. El fals metge es veurà obligat a resoldre el cas d’una jove, filla d’un home poderós, que ha perdut la parla. El protagonista principal descobrirà que la filla no té altra mal que l’haver-se enamorat d’algú a qui el pare no aprova. Com mana la comèdia, la història acabarà bé.
Josep M. Boixareu
La matinada anterior ja n’havia fet un tast des del Port d’Àger. Eren quarts d’una de la matinada i aquell cel no semblava dels nostres indrets, sempre contaminat per les il•luminacions fruit de les maldestres instal•lacions dels enllumenats públics. S’assemblava més a aquell que contemplava des de l’era de Llerona durant les nits d’agost. Però allò era als anys quaranta i cinquanta, a tot estirar. Ara era un hivern del 2010 i l’endemà il•lusionava.
 Foto: Jordi Bas <http://www.parcastronomic.cat/premsa-imatges.php> L’endemà al matí, a dessota de l’ermita romànica de la Mare de Déu de la Pertusa, on la Noguera Ribagorçana hi serpenteja amb aigües d’un verd fosc i intens i on les roques de les vores formen, a banda i banda, unes crestes que semblen voler guillotinar el Congost de Montrebei, unes ombres bellugadisses es projectaven sobre aigües, roques i boscos. Eren uns cúmuls gruixuts, bells però inquietants, que amenaçaven aquella nit tan esperada. A la tarda, però, des del Castell de Mur ventilat per un vent gèlid, els núvols anaren escampant i el cel tornava a prometre una nit com la de matinada.
El Parc Astronòmic del Montsec és un centre d’observació de l’univers situat a la falda d’aquesta serralada i a prop de la població d’Àger. Al capdemunt, a 1.500 metres, hi ha l’observatori professional al qual algun dia espero poder accedir. En aquesta ocasió em conformava en visitar la part destinada a posar a l’abast de tots els interessats el coneixement d’aquell cel enyorat i tractar d’entendre’l una mica millor, que és el lloable objectiu que s’han proposat els promotors d’aquest parc.
Ben abrigat i enmig de la fosca em vaig immergir, juntament amb una colla d’amics i afeccionats, en aquella nit estelada a la cerca de tota mena d’estris que m’acostessin una mica més al cel. Un telescopi catadiòptric de 40 centímetres em va permetre de veure els relleus d’una lluna en quart creixent amb una qualitat molt superior a la que estic acostumat a veure-la amb el meu telescopi casolà. Una curiositat quedava coberta, encara que no prou satisfeta. Jo hauria volgut mirar a través d’aquella òptica privilegiada les tempestes, taques i llunes de Júpiter, el casquet blanc de Mart o els anells de Saturn. Però aquell dia tocava lluna perquè hi havia lluna, i aquest nostre satèl•lit quan li pertoca ocupar el cel ho fa amb un cert cofoisme i exclusivitat.
Al final del recorregut pel parc et porten i t’instal•len en l’anomenat “Ull del Montsec”. És un planetari digital multimèdia en el que, còmodament ajagut en una butaca, pots contemplar espectacles de realitat immersiva. Allí pots recordar tot el que has oblidat sobre Astronomia i, naturalment, aprendre el que no sabies. Al final et projecten el cel tal com és en aquell moment. Hi pots situar tots els astres que t’han explicat abans i cercar-hi els que tu desitges. Però la gran sorpresa, la gran meravella ve quan obren aquella cúpula de 12 metres de diàmetre i comences a sentir un fred com el de fora. Apareix damunt teu el cel real, el cel del Montsec, amb una munió d’estels que em tornava a recordar les nits d’agost a l’era de Llerona. La lluna quedava amagada per ponent però ja permetia veure l’eixam de les Plèiades i, amb tot el seu vigor resplendent, Orió i el seu cinturó amb tres botons lluents, l’espasa, les cames i tot el que la mitologia grega ens ha llegat. No sé quan va durar aquella visió de la realitat però em va semblar molt poc. M’hi hauria quedat, ajagut com estava, tota la nit contemplant aquell espectacle encisador del cel del Montsec.
Josep M. Boixareu
Cicle “Visions de la ciència: la cartografia, avui”.
L’evolució tecnològica i el desenvolupament de la La cartografia ha esdevingut una ciència exacta que genera infinitat de dades indispensables per la presa de decisions i que està canviant la manera d’observar i organitzar el món. Internet ha obert la porta a una nova mirada sobre la geografia.
A càrrec de Josep Lluís Colomer, físic, sotsdirector general tènic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Cicle coordinat per Lluís Reales. Amb la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.
Ma gda Revetllat
Diu Gerald Durrell en el pròleg, que sovint li pregunten què va ser de la seva germana Margo i ell respond que segueixen tenint molta relació, que ell moltes vegades ha tingut cura dels fills d’ella, i que ella, moltes vegades, n’ha tingut dels animals d’ell. ¿Qué fue de Margo? és l’autobiografia on una Margo adulta explica una part de la seva vida a partir del divorci i de tornar a Anglaterra amb els seus fills Gerry i Nicholas.
Si Mrs. Durrell va dirigir una família i va tractar Lawrence, Leslie, Margo i Gerald amb tolerància i paciència, Margo ja adulta farà el mateix a la casa d’hostes que obrirà i, com la seva mare, veurà sempre el costat divertit o positiu de les persones i les situacions, en un seguit d’eventualitats, en les que no podia faltar la interferència de Gerald arribant amb el que ell diu “només una pitó de quatre metres i una gàbia de monos”. Fotografies d’època amb la família, els hostes i algun dels animals completen aquesta que en podriem dir trilogia Durrell.
Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Vapor Vell de Barcelona.
 Demà 23 de febrer s’inaugura l’Exposició “16 Científiques Catalanes” al Centre Cultural Les Corts. El principal objectiu d’aquest projecte, organitzat per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), és apropar la figura de la científica a la societat, trencant certs tòpics com ara el fet que els professionals que es dediquen a la recerca solen ser majoritàriament homes.
Barcelona, 18 de febrer de 2010. L’exposició, que es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses a Catalunya, ha estat organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) a través d’un ajut del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Segons Mercè Piqueras, Presidenta de l’ACCC i coordinadora de l’exposició,“si bé la presència de la dona segueix sent minoritària en alguns àmbits de la recerca, el nombre d’investigadores ha anat augmentat en les últimes dècades. Però aquesta major presència en els laboratoris no sol reflectir-se en la percepció pública de la ciència”.
“Per a pal·liar aquest dèficit s’ha preparat aquesta exposició basant-se en una sèrie de perfils sobre investigadores en actiu de diferents àrees de recerca: biomedicina, química, física, matemàtiques, arqueologia,…”, segons declara el secretari tècnic de la mostra, Raül Toran.
Entre les científiques que hi apareixen es compta amb investigadores del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (la investigadora biomèdica Lina Badimon, l’oceanògrafa Marta Estrada, la física Teresa Puig, la química Conxita Solans i l’arqueòloga Assumpció Vila), de la Universitat de Barcelona (la matemàtica Pilar Bayer, la paleoclimatòloga Isabel Cacho i l’astrònoma Carme Jordi), de la Universitat Autònoma de Barcelona (l’antropòloga Adriana Kaplan), de la Universitat de Girona (la química computacional Sílvia Simon) i de centres de recerca com el Centre de Regulació Genòmica (amb la neurobiòloga Mara Dierssen), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (amb l’arquèologa Marta Prevosti), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (amb la bioenginyera Alícia Casals) i el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (amb la biòloga Anna Veiga). També hi participa una investigadora de l’àmbit privat, com és el cas de la biòloga especialista en microbiologia cervesera, Marta Orive, de l’empresa Mahou-San Miguel, i la física Lourdes Vega, directora de MATGAS.
Amb motiu d’aquesta exposició itinerant, amb presència a Internet a través del bloc, s’organitzaran una sèrie de xerrades que faran algunes científiques per a apropar a la societat el seu propi treball i el d’altres dones dedicades a la recerca.
Aquesta exposició, que finalitza el 10 de març i coincideix amb el Dia Internacional de la Dona, vol posar de manifest el paper fonamental de la dona en l’avançament de la ciència en la nostra societat. Com diu Isabel Cacho, “La professió investigadora permet pensar, crear… Tot un luxe que val la pena”.
Exposició: 16 Científiques Catalanes
Lloc: Centre Cultural Les Corts – Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33-35
Del 23 de febrer al 10 de març, de 9h a 24h, de dilluns a diumenge
Coordinadors de l’exposició: Mercè Piqueras / Raül Toran.
Organitza: Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)
Amb el suport del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa (Generalitat de Catalunya) i el Districte de Les Corts.
Inauguració: 23 de febrer a les 19h
Contacte premsa: Raül Toran – Secretari ACCC – rtoran@csic-iccc.org – Tel. 93.553.7040
|
|
