Deserts inacabables

juny 22nd, 2015 | Tags:

I passa el temps mentre camines, i l’única cosa que pots veure és l’infinit desert. Dos setmanes caminant i només veus aquell desert de sorra i sol que no s’acaba mai. Potser de tant en tant en trobes una duna gegant que sembla que et dona prespectiva, però a l’horitzó no ets capaç de veure més que desert. I mentre camines la suor va caient per la teva cara. La calor i la xafogor és insoportable. Com ho deuen fer els tuareg? Cada vegada més asfixiant, arriba a ser paralitzant. No ets capaç d’avançar, una corda que t’envolta per complet t’ha immobilitzat. Aquesta calor insoportable que cada vegada t’estreny més i de la que no t’en pots deslliurar.

Ah! fantàstic, un oasi, això és genial! Et treus tota la roba i et banyes en aquella mena de petit llac envoltat de datilers. l’aigua no està freda, però com a mínim et permet deslligar-te d’aquella sensació. Tot plegat però, és una cosa passatgera, un miratge just al ben mig d’un desert inacabable.

No comments yet.