Plats amb les sobres

juny 7th, 2011 | Tags:

Obres la nevera i et trobes mig pollastre que vas menjar fa uns dies.

Era un pollastre al forn, rostidet, estava boníssim. Amb la seva salseta que l’havia estat regant durant tota la cocció. Era un plat molt bo, gairebé perfecte. Tots els sabors estaven equilibrats, tot era genial, un moment perfecte.

Fa un parell de dies ja vas menjar-ne una altra vegada, ara el pollastre ja no estava tan bo, els sabors han anat variant, estaven desequilibrats, la música no sonava empastada dins la boca. A més,  d’estar a la nevera i com que vas amb presses ara és fred. No està malament, tot i que saps que va a pitjor, però encara hi queda i saps que en el fons és un pollastre deliciós, el que passa és que amb la nevera s’ha refredat i els sabors no saben com han d’anar ordenats.

Abans d’ahir vas pensar, molt bé perquè no provem de posar aquest meravellós pollastre amb verduretes, com si fos una amanida i així li donarem vida un altre vegada. Dit i fet, la música sembla que tornava a sonar una altra vegada dins la boca. El sentit del gust està content, alguna cosa nova apareix en escena. Però té un regust de vell, és un intent fallit. L’amanida estava molt bona i aquesta nova combinació amb nous ingredients ha sigut un gran encert però encara manca alguna cosa.

Ahir però sembla que repetir aquella combinació no ha funcionat i tornes a tenir aquell meravellós pollastre que de mica en mica s’esta quedant una mica ranci. Avui el sentit del gust no tindrà un nou plaer. Sembla que tens problemes amb la creativitat i comences a pensar que hauràs de llençar aquell pollastre que tan bo estava i amb tant d’afecte havies fet. És una llàstima, sembla que tot son problemes per continuar guardant, a més a la nevera ja no hi caben més coses i cada vegada és un problema més gran guardar-ho.

Avui però has pensat, has reflexionat. Si tu tens un pollastre que saps que és boníssim, perquè hauries de llençar-ho a la brossa? Encara no s’ha fet malbé, perquè no proves de recuperar-ho. Només necessites posar el mateix afecte que vas posar per fer-ho. Pensa-hi… amb els nous ingredients va millorar quan semblava que no tenia solució. Tenies pollastre i verduretes… I si…. no, això no. Però… i si provem…. mmmm una aposta arriscada però podria funcionar.

Poses el pollastre ben talladet, ha de tenir una altra forma, altra textura, amb tot el gust de lo vell però amb una nova forma! Les verduretes també han d’estar talladetes, tot ben tallat a trossets que es barregi bé. Ara ho posem tot a una paella, a foc lent que es vagi fent de mica en mica. Afegim una mica de tomàquet triturat per lligar-ho tot (mira un altre nou ingredient!). Mmmmm, l’olor que m’està arribant és molt bona. Sembla que això millora, sí senyor! Ho estem aconseguint. Afegeix una mica D’espècies, no sé una mica de cebollins (això sempre dona sensació de fresc, sensació de nou), una mica de sucre (no volem que ens quedi una salsa massa àcida), una mica de farigola (que es noti que som d’on som). Molt bé, està boníssim!!! Però… perquè no ser una mica més agosarat? Va afegeix una mica de picant! (això sempre anima totes les festes)

Ens ha quedat una barreja molt bona i ara que fem amb ella? Crec que lo millor serà embolicar-la que tots els ingredients quedin juntets i abrigallats, no podem deixar que cap se’ns quedi fora, han d’estar tots junts, sinó no tindrà aquest meravellós sabor. Doncs saps que farem… posem-ho tot dins unes tortites de blat de moro i fem un “burrito”. Clar que sí, un “burrito” sempre és un plaer de menjar. És divertit, es menja sempre amb els amics, normalment incita a menjar-ho fent una festa…

Crec que avui convidarem a sopar als nostres amics, i així podran tastar aquell pollastre tan deliciós que vam fer fa uns dies, bé, no ho tastaran tal qual, ara és una mica diferent però està igual de bo o depèn de com podria estar-hi molt millor!

  1. juny 9th, 2011 at 10:00
    Reply | Quote | #1

    Ole tú!!!!