Blanc i negre

setembre 14th, 2010 | Tags:

Aquest matí m’he adonat al llevar-me que avui tot estava en blanc i negre.

Tranquils, no ho dic perquè tingui un problema a la vista, no. Mai us heu despertat i en obrir els ulls us heu adonat que tot va massa depresa? Sí, com a les primeres pel·lícules, les del cinema mut. (Val, teniu raó, no eren en blanc i negre, de fet tiraven més al color que en fotografia es denomina com a “sèpia”).

És aquella sensació del protagonista que de sobte és molt feliç amb la noia maca de la peli, però que en segrestar-la el dolent per posar-la a les vies del tren no sap que ha de fer. Mira a tot arreu, corre a una banda, busca en una altra, tot va molt depresa, la música accelera el ritme, les imatges són més ràpides, tot passa molt i molt depresa, no veu la solució.

Estic de sort, aquestes pel·lícules sempre acaben quan el protagonista rescata la noia, li dona el seu merescut al dolent de torn i tot torna a estar tranquil.

  1. setembre 16th, 2010 at 09:51
    Reply | Quote | #1

    Què ha passat aquí? Alguna cosa ha canviat al món i no me n’he adonat. Bandes de Möbius torna a publicar-se.

    Serà un error informàtic o hi ha algun altre motiu? Només el temps ho dirà.

    PD: des del meu ordinador els títols es veuen amb webdings.