Sempre és dur tornar a la feina després d’un cap de setmana. Per tant com no ho hauria de ser després d’un viatge?

Avui en arribar a la feina m’he trobat molts canvis, més dels que hagués volgut, però així és la vida, tot un seguit de canvis que ens fan avançar no?

Ara només em queda anar recordant com ha anat el viatge. Un viatge interessant com a mínim. Un altre punt de vista de la/les societat/s. Gent pel carrer demanant i venent cosetes, gent pel carrer que conversa amb tu amb més o menys interés, bona gent, gent no tan bona, festa al carrer qualsevol dia de la setmana, tot plegat molt curiós.

A tot aixó fer un viatge amb amics (ara millor inclús que abans, és veu que les hores de convivencies, els riures, algún que altre plor … les cervecetes i tot plegat fan més estrets els llaços, suposo que normal o no? qui sap? ) sempre és moltissim més gratificant. El poder compartir moments fa que tot sigui millor.

Bueno, encara que no se que dir-vos perque mireu com estaven d’empanats xD

La que millor ha sortit a la foto crec que ha sigut la bahiana amb els “floripondios” penjats al cap (creie-me quan us dic que és molt millor en viu i en directe, si és que tenen un art portant floretes … )

I res més a dir, us deixarè amb una imatge que segurament conservaré en aquest cap de mentida que tinc i que probablement tornaré a veure (o no, mai se sap). Es tracta del centre del barri per on ens vàrem moure principalment Peleurinho.

Una plaça en la que es veu la grandessa que va viure un cop Bahia i que ara recorda amb nostalgia sota uns aires de vellessa.