Per variar continuo amb la meva succeció de coses extranyes (o potser no ho son tant).

Situació inicial:

Empleat nou, el cap callat, sense gairabé dir absolutament rest. El cap gaudeix de jornada reduïda (només fa 4 hores i quan les fa perque el nen no està malalt). El cap marca terreny constantment: – Enviam una relació de lo que fas setmanalment, ves amb compte amb lo que li dius a la jefa, no parlis amb els teus companys, no ajudis les teves companyes …

Situació 10 mesos despres:

Empleat continua igual de tranquil que va entrar (pretén no estressar-se amb el seu “nou” curro). El seu cap després de 10 mesos ha canviat una mica, ara parla una mica més i fins i tot de tant en tant fa inclús alguna broma, però no existeix cap tipus de relació ni tans sols gairabé professional entre els dos. El cap s’ha adonat que no te nivell i tot li pregunta al seu empleat (inclús li diu quan va al lavabo com buscant la seva aprovació).

Avui:

Trucada telefònica. El cap està sol·lucionant alguna gestió amb la companyia de l’aigua, parla per telèfon. En un moment donat aparta l’auricular i li diu al seu empleat que està davant d’ell. – Em pots fer un favor?. L’empleat. – Sí, es clar. El cap de nou: Em pots deixar la teva targeta de crèdit, el compte des d’on he de pagar això no té targeta associada? L’empleat es queda com atonit, no sap que dir perque li ha deixat com en xoc i li deixa.

Tot plegat em sembla molt extrany. 10 mesos en els que hauran parlat unes 300 paraules si arriben i de sobte… ( crec que tot això acabarà girant-se d’alguna manera extranya en contra meva però es que ja no se com he de reaccionar )