Sembla ser que ara sí que en tenim de possibilitats de guanyar Eurovisió!!!

Potser el que feia falta realment era aconseguir aquells anys més freaks que ens varen regalar, Massiel, Salomé, Karina i fins i tot Julio Iglesias. Eren anys de bonança a la música espanyola.

Eren els anys en els que Gwndolyne encara vivia cantant el La,la,la.

Anys en els que si eras tu, amb la teva cançó podies creure en un nou món.

Anys en els que una nina va neixer per amar i un bandit ballava agafat.

Ara, després de celebrar que tota Europa viu una festa, no pudem pretendre omplir ningú, ni que per art de bruixeria fent servir la sang de Maria poguem guanyar-nos el respecte del públic.

Esperem que aquest any la representació catalana sigui suficient per fer que tornem a estar a les posicions que ens corresponen i que fa molt que no aconseguim!

I ara us deixo amb la que per a mi a sigut una de les més grans actuacions Espanyoles al festival (més que res pel vestuari)

Rodolf estem amb tu!!!!!!!!!