Doncs, bé com que suposo que una trista actualització dient que he canviat el disseny per enessima vegada no és suficient, farem un petit esforç i ja que segons he vist sembla ser que és la setmana de la música als blocs, aquí deixo una petita aportació d’un grup que vaig descobrir la setmana pasada (encara que ja havia sentit algun tema).

El grup és diu 3 Doors Down i es tracta d’una banda post-grunge del Missisipi i que encara que es van formar a l’any 1994 no va ser fins l’any 2000 quan amb l’exit aconseguit amb el tema “Kriptonite” inclos a l’album “The Better Life” que no van signar amb Universal.

Qui vulgui més dades sobre el grup que busqui a internet o que entri directament en el seu web http://www.3doorsdown.com/

Ara però us deixo amb un dels temes que crec que m’arriba més d’aquesta gent, es diu: “Here without you” i per la gent que vulgui una mica més us paso la lletra (traduïda pels menys avessats a l’idioma shakespirià):

I per si de cas no funciona el player, la música aquí.

“Nota Gràcies a Flametes trobem altres interpretacions he afegit alguna correcció, per cert ens estem plantejant una traducció cantable, ho aconseguirem???”

Potser es degut a que algunes persones han experimentat certs problemes amb l’altre disseny, o simplement he volgut unificar-me amb mi mateix he decidit canviar l’aparença del bloc.

És possible que a alguns de vosaltres ja us hi soni haberlo vist abans…

Doncs res (amb aixó cumpleixo l’expedient proposat del minim de un post setmanal no? jejeje!)

Sembla ser que ara sí que en tenim de possibilitats de guanyar Eurovisió!!!

Potser el que feia falta realment era aconseguir aquells anys més freaks que ens varen regalar, Massiel, Salomé, Karina i fins i tot Julio Iglesias. Eren anys de bonança a la música espanyola.

Eren els anys en els que Gwndolyne encara vivia cantant el La,la,la.

Anys en els que si eras tu, amb la teva cançó podies creure en un nou món.

Anys en els que una nina va neixer per amar i un bandit ballava agafat.

Ara, després de celebrar que tota Europa viu una festa, no pudem pretendre omplir ningú, ni que per art de bruixeria fent servir la sang de Maria poguem guanyar-nos el respecte del públic.

Esperem que aquest any la representació catalana sigui suficient per fer que tornem a estar a les posicions que ens corresponen i que fa molt que no aconseguim!

I ara us deixo amb la que per a mi a sigut una de les més grans actuacions Espanyoles al festival (més que res pel vestuari)

Rodolf estem amb tu!!!!!!!!!

“Once upon a time…” ,o com ens agrada dir en el nostre petit racó del món, hi havia una vegada un home i una dona que vàren tenir un fill, al qual li van donar per nom August Ferdinand Möbius (posarem una traducció fonètica, que no transcripció, per tal que tothom sàpiga com és deia: August Fergdinand Moebius ), cosa un tant extranya ja que l’August va neixer a mitjans de novembre de 1790.

L’August, va ser l’únic fill d’un dels professors de ball més importants de l’aristocràcia de l’Alemanya d’aquella època, però el seu pare va morir en quant ell tenia tres anys. Això va fer que no despertes gaire amor per les arts escèniques. De fet, la seva pobre i vidua mare va decidir ingresarlo a l’escola quan tenia 13 anys a 1803 on 6 anys més tard en quant va tenir 19 anys va entrar a l’universitat de matemàtiques, física i astronomía contradient tots els plans que la seva familia havia fet per ell.

Durant molt anys va investigar diverses teoríes “astrofísiquesmatemàtiques” i quan va cumplir els 30 anys es va casar i va tenir una filla i dos fillets.

Llavors va convertirse en un respetat matemàtic de renóm i va el·laborar moltes, i moltes teories, però va ser una de les últimes el que l’ha portat fins l’actulitat. L’August va descobrir i va teoritzar sobre un objecte de 2 dimensions en l’Espai Euclidià (un espai tridimensional) la famosa Banda de Möbius. Es tracta d’una banda que només té una cara i que la pots recorrer infinitament a l’espai tridimensional. Va ser tan rellevant aquesta teoria que fins i tot avui en dia fem servir aquesta idea sense potser ni tan sols adonar-nos-en, com per exemple el símbol internacional del reciclatge.