juny 22nd, 2015 | Tags:

I passa el temps mentre camines, i l’única cosa que pots veure és l’infinit desert. Dos setmanes caminant i només veus aquell desert de sorra i sol que no s’acaba mai. Potser de tant en tant en trobes una duna gegant que sembla que et dona prespectiva, però a l’horitzó no ets capaç de veure més que desert. I mentre camines la suor va caient per la teva cara. La calor i la xafogor és insoportable. Com ho deuen fer els tuareg? Cada vegada més asfixiant, arriba a ser paralitzant. No ets capaç d’avançar, una corda que t’envolta per complet t’ha immobilitzat. Aquesta calor insoportable que cada vegada t’estreny més i de la que no t’en pots deslliurar.

Ah! fantàstic, un oasi, això és genial! Et treus tota la roba i et banyes en aquella mena de petit llac envoltat de datilers. l’aigua no està freda, però com a mínim et permet deslligar-te d’aquella sensació. Tot plegat però, és una cosa passatgera, un miratge just al ben mig d’un desert inacabable.

juny 8th, 2015 | Tags:

Arriba el cap de setmana, no tens un pla definit de forma concreta però saps que vols fer quelcom, vols sortir de la rutina, una rutina que potser s’ha fet més tediosa últimament per circumstàncies. T’aixeques del llit i alguna cosa no va bé, és massa tard, per què, per què t’has aixecat a aquella hora? Mira que ets ruc, només tens 2 dies per fugir d’aquesta rutina i ja has perdut unes hores. No passa res, encara es pot reconduir.

I ara què, què passa? En serio, molt bé, haurà de ser més tard… encara més tard… agafa un llibre no et preocupis, llegir sempre està bé. No, que dius, no és això el que tenies al cap, però llavors que és el que tenies al cap… no, no sé ni tan sols el que tenia al cap, només sé que no és això. Molt bé, potser si et poses a veure una pel·lícula… merda, veure pel·lícules a través del mòbil no és el millor que és pot fer un cap de setmana. Que faig, que faig… Maleïda habitació, per què és tan petita? Va, no hi pensis en això, no passa absolutament res, intenta relaxar-te i gaudir de no fer res. 3 setmanes sense fer res més que preocupar-te i anar amunt i avall, no vull “no fer res”, això ho tinc molt clar, és l’únic que tinc clar. Queda amb algú, segur que algú vol fer alguna cosa divertida. Una mica tard, merda, ja és hora de dinar, bé, més aviat de berenar, ara sí que no val la pena fer res. Ara si que la hem feta bona, no volia no fer res, ha marxat un dia sencer i al final que he fet? RES! no m’ho puc creure, com ha pogut passar tot un dia i que no hagi fet res? Això és una merda, només tenia aquests dos dies i no he fet absolutament res. Tot un dia… zzz!

Merda, em vaig quedar dormit i no havia fet res! Anem d’excursió em diuen. Sí, clar, com si això em tornés el dia sencer que ha marxat. Jo vull el meu dia, vull que torni, vull fer coses, no vull no haver fet res. No vull no fer res. Fa massa dies que tinc la sensació de no fer res. D’excursió estem i ara qué?això no és desconnectar un cap de setmana, és com si no féssim res. Sí, molt interessant tot el que expliquen imagina que haguéssim pogut escoltar tot un cap de setmana. Això no és suficient. Dinar? que més dona el dinar, el més important és no tenir la maleïda rutina, el més important és fer quelcom que m’ompli. De que em serveix dinar ara. Les 16:00, i tornem a estar com ahir, no he fet res. Bé, com a mínim a la tarda podem anar al cinema, excursió i cinema, no està malament… A casa? ara? si home, ara que tot just comença el cap de setmana? Estàs de broma no? Em nego, no he fet res en tot el cap de setmana, em nego rotundament. No vull, no vull que arribi un altre dilluns i no haver fet res … em nego… zzz!

Dilluns? I una merda, no pot ser, és impossible, però si just ahir era divendres, ara em tocava el cap de setmana. En tot cas, on son els meus dilluns? Abans eren el millor dia de la setmana per a mi. No vull no fer res, avui també. A la feina res, després de la feina res, bé, millor dit fins i tot he d’anar a fer res on m’he compromès. No vull, no suporto més el no fer res… zzz!

Deu meu com està passant de lenta la setmana, a aquest pas no arribarem mai al cap de setmana. 7 hores més de no fer res. Seus davant l’ordinador per fer res. Sí, el somni de molts i el malson d’uns altres, ja ho sé però que hi vols que hi faci? No puc més de no fer res. Aquesta tarda hem quedat, això com a mínim em permetrà respirar una mica. Va que potser si m’ho prenc diferent… molt bé, això està millor, encara es poden fer coses, aprofita-les no sigui que s’acabin. Demà segur que serà millor… zzz!

A veure si passa ràpid el matí que avui tinc coses a fer. Estudiar… perfecte, ha estat molt profitós. Ara hem quedat, vinga ràpid que tenim molta feina pendent, si, avui portem bon ritme. M’agrada, estem avançant, a veure si som capaços de mantenir el ritme, que sino, no arribarem a temps a l’entrega. Merda, un altre cop anar a complir per no fer res! ara? ara no, que anavem molt bé. En fin avui ha estat profitós ara em toca compensar…zzz!

Vaja quina novetat, 7 hores més de no fer res i a sobre m’assabento que la setmana vinent serà igual. Quin inici de dia, això promet ben poc. Cap problema després hem quedat per avançar l’altre tema. Sembla que estem agafant bon ritme, anem a sopar plegats que així acabem be el dia, que ens ho mereixem. Bona nit… zzz!

Bon dia! 7 horetes i comença el cap de setmana, va que això promet. Primer però el càstig diari, que has de fer avui … res! No importa, en breu comença el cap de setmana i promet molt. La setmana passada va ser una merda, però no passa res, aquesta ho compensarà seguríssim. Estic content. Dinar amb uns amics i més feineta. No em ve molt de gust assaig (fa temps que no em ve molt de gust, no sembla que anem enlloc i em fa la sensació que perdo el temps completament) però no passa res, hi ha gent nova i cal conèixer-los. Una bona birra i nova i bona companyia després per inaugurar ara sí, el cap de setmana… zzz!

Bon dia! Ah, sí, ja se que no marxem enlloc, però potser puc fer quelcom igualment no? … ah, que hem quedat? vaja, i cal que vinguin per no fer res? vaja. Que marxi igualment? No home no, m’hauré de quedar no? no veuria ni just ni normal marxar perque vinguin altres a ajudar no? En fin… agafa un llibre no et preocupis, llegir sempre està bé. No, que dius, no és això el que tenies al cap, però llavors que és el que tenies al cap… no, no sé ni tan sols el que tenia al cap, només sé que no és això. Molt bé, potser si et poses a veure una pel·lícula… merda, veure pel·lícules a través del mòbil no és el millor que és pot fer un cap de setmana. Que faig, que faig… Maleïda habitació, per què és tan petita? Va, no hi pensis en això, no passa absolutament res, intenta relaxar-te i gaudir de no fer res. 4 setmanes sense fer res més que preocupar-te i anar amunt i avall, no vull “no fer res”, això ho tinc molt clar, és l’únic que tinc clar. Ja puc ajudar? molt bé, corre, corre, que potser si anem ràpid … vaja, doncs no hi havia per tant amb l’ajuda no? millor avisa que ja ho he fet tot. Dinar … ok, tranquilitat ja sabiem que aquest cap de setmana seria una mica raro. Queda amb la gent … vaja, tard, ara ni aquí ni allà… m’estic començant a angoixar una mica, estic una mica fart del maleït deja-vu… M’en vaig, necessito sortir de casa immediatament, no m’esperava aquest cap de setmana igual que l’anterior, no puc més… on vaig? no sé, no tenia res planejat, perque no vas a…, no millor no, potser si vaig a …. no, quin rotllo… Merda, en realitat no volia sortir al carrer per sortir. Que puc fer … vale m’en vaig al cinema a veure una peli … ostres 9,50€, no em gastaré 10€ per deixar de no fer res… Mmm, un altre cop aquesta sensació? es com si necessites cridar i correr com un boig … es pot saber que em pasa? No se si agafar el cotxe i anar a alguna banda… Un missatge, un gin-tònic, bé en tot cas no tinc res a fer. Sí, ho se no sóc l’ànima de la festa a la que us tinc acostumats, … posam un altre si us plau … en fin, i ara? Que anem a casa vostre? molt bé, total la meva cada vegada és més petita, no se si podriem entrar drets. Que fem … estem aplatanats … ja no em vindrà d’aqui no? com a mínim puc interaccionar. Ah, quedem per sopar… ostres, doncs si que anem bé, tothom està completament aplatanat. Fem quelcom … si que s’acaba ràpid la força no? era un miratge … a dormir? en serio? Ara si que la hem feta bona, no volia no fer res, ha marxat un dia sencer i al final que he fet? RES! no m’ho puc creure, com ha pogut passar tot un dia i que no hagi fet res? Això és una merda, només tenia aquests dos dies i no he fet absolutament res. Tot un dia… zzz!

Merda, em vaig quedar dormit i no havia fet res! Aixeca’t … per què?… no te cap sentit, millor torna al llit, total que hi vols fer-hi? … ah, sí, clar, avui hem quedat per anar a fer un vermut no? no en tinc moltes ganes d’estar amb tanta gent, no vull fer caure l’esperit de la trobada. Estarem una estona i marxem a veure si aprofitem una mica el dia … Com sempre la gent arriba una mica tard … que bé això de perdre el temps m’encanta … posem un altre vermut… em pots posar un altre… i un altre si us plau. Anem? Sí, no? ok, les divagacions eternes. Posa’m un altre si us plau, i ja que estem un altre … sí, ara sí, ok un últim? ok, va un altre. Ara sí, no puc més ja toca marxar … Com? ja sabia que passaria això, gairebé l’hora de berenar i ja no dona temps a fer res especial, diferent … merda merda merda, un altre cop ha pasat el dia i no he fet res (o com a mínim res que em vingués realment de gust, però es que en realitat no se ni tan sols el que ve de gust ja. El que em ve de gust és una massa informe al núvol dels meus pensaments, no aconsegueixo donar-li forma. Només vull sortir de la maleïda rutina, només vull deixar de no fer res …) I ara que dinar? a on? fantàstic … a sobre no hem dinat, em engolit com galls d’indi. Perfecte, per què, vull que sigui dissabte un altre cop i que les coses siguin completament diferents, estic cansat, molt cansat i només vull correr com un boig i cridar. Com a mínim allò seria fer quelcom… Quedem? ok? no espereu la millor companyia ja estic massa cansat … fem quelcom? molt bé, alguna cosa tranquila, potser un joc de taula, uns capítols d’alguna serie. Perque no ha pogut ser així tot el cap de setmana? No demanava molt, només demanava deixar de no fer res! … zzz!

Dilluns? I una merda, no pot ser, és impossible, però si just ahir era divendres, ara em tocava el cap de setmana. En tot cas, on son els meus dilluns? Abans eren el millor dia de la setmana per a mi. No vull no fer res, avui també. A la feina res, després de la feina res, bé, millor dit fins i tot he d’anar a fer res on m’he compromès. No vull, no suporto més el no fer res… zzz! …

novembre 17th, 2011 | Tags:

Normalment sempre explico el mateix exemple. Sóc d’aquelles persones que quan comença a retallar un cor en una gran cartolina, sempre acaba frustrat i amb un cor tan petit que sembla que sigui una mica gasiu. La gran pregunta és perquè?

Ha arribat un punt en el que no sabia la resposta per aquesta pregunta. Potser ara ho tinc una mica més clar. Hi ha varies opcions:

a) Inconscientment, sóc gasiu (què hi farem, és el que hi ha, un s’ha de resignar)

b) Sóc un inútil (plausible també, perquè no? Hi ha molta gent que ho diu, tot i que sigui per enveja)

c) No sé fer-ho perfecte, així que retallo, i retallo, i retallo… fins que no queda res a retallar (no sabeu que frustrant arriba a ser això).

Finalment sembla que l’opció més correcta és la c) (tot i que no acabaria de descartar les altres dues, és una cosa a estudiar encara).

Sembla una ximpleria, però si això ho apliques a altres temes, comença a complicar-se la cosa.

Vaja, tot això perquè dilluns passat un amic m’ho va recordar!

novembre 14th, 2011 | Tags:

Cada dia estic més convençut que per molt que a vegades (moltes vegades) l’empatia sigui una llauna, altres, és quelcom fantàstic.

Imagineu que us mireu en un mirall. Un dia qualsevol. Poden passar varies coses. Que el que veieu sigui una persona entristida, amb problemes, amb patiment i per tant al veure-ho us sentireu així. O pot passar tot lo contrari. Mireu al mirall i veieu algú amb un gran somriure, energètic, disposat a donar-ho tot, feliç, càlid… Quan veieu aquesta imatge immediatament us sentiu igual (m’encanta aquesta sensació)

Personalment crec que trobar un mirall a cada persona arreglaria tots els problemes d’aquest món.

juny 10th, 2011 | Tags:

“Temps-bala”. És aquell efecte que es veu a les pel·lícules quan de sobte tot sembla que ho veus a càmara super-lenta.

Sembla que sigui ciència ficció, però a la vida a vegades també passa. De sobte el temps es para i tot comença a anar molt i molt lent. És aquell moment en el que el teu cervell comença a anar a màxima revolució.

Estic segur que a tots els hi ha passat alguna vegada. Estas caient d’algun lloc, tens un accident, se’t cau alguna cosa… i ets capaç de veure-ho tot en “bullet-time”. Veus que estas caient, que has de posar la mà per parar-ho, te n’adones que és impossible evitar-ho i per un moment et passa pel cap totes les conseqüències.

És una estranya sensació, però em porta a pensar seriosament en una cosa. Si en aquells moments som capaços de fer treballar el cap a aquella velocitat, vol dir això que ho podem fer sempre?

juny 7th, 2011 | Tags:

Obres la nevera i et trobes mig pollastre que vas menjar fa uns dies.

Era un pollastre al forn, rostidet, estava boníssim. Amb la seva salseta que l’havia estat regant durant tota la cocció. Era un plat molt bo, gairebé perfecte. Tots els sabors estaven equilibrats, tot era genial, un moment perfecte.

Fa un parell de dies ja vas menjar-ne una altra vegada, ara el pollastre ja no estava tan bo, els sabors han anat variant, estaven desequilibrats, la música no sonava empastada dins la boca. A més,  d’estar a la nevera i com que vas amb presses ara és fred. No està malament, tot i que saps que va a pitjor, però encara hi queda i saps que en el fons és un pollastre deliciós, el que passa és que amb la nevera s’ha refredat i els sabors no saben com han d’anar ordenats.

Abans d’ahir vas pensar, molt bé perquè no provem de posar aquest meravellós pollastre amb verduretes, com si fos una amanida i així li donarem vida un altre vegada. Dit i fet, la música sembla que tornava a sonar una altra vegada dins la boca. El sentit del gust està content, alguna cosa nova apareix en escena. Però té un regust de vell, és un intent fallit. L’amanida estava molt bona i aquesta nova combinació amb nous ingredients ha sigut un gran encert però encara manca alguna cosa.

Ahir però sembla que repetir aquella combinació no ha funcionat i tornes a tenir aquell meravellós pollastre que de mica en mica s’esta quedant una mica ranci. Avui el sentit del gust no tindrà un nou plaer. Sembla que tens problemes amb la creativitat i comences a pensar que hauràs de llençar aquell pollastre que tan bo estava i amb tant d’afecte havies fet. És una llàstima, sembla que tot son problemes per continuar guardant, a més a la nevera ja no hi caben més coses i cada vegada és un problema més gran guardar-ho.

Avui però has pensat, has reflexionat. Si tu tens un pollastre que saps que és boníssim, perquè hauries de llençar-ho a la brossa? Encara no s’ha fet malbé, perquè no proves de recuperar-ho. Només necessites posar el mateix afecte que vas posar per fer-ho. Pensa-hi… amb els nous ingredients va millorar quan semblava que no tenia solució. Tenies pollastre i verduretes… I si…. no, això no. Però… i si provem…. mmmm una aposta arriscada però podria funcionar.

Poses el pollastre ben talladet, ha de tenir una altra forma, altra textura, amb tot el gust de lo vell però amb una nova forma! Les verduretes també han d’estar talladetes, tot ben tallat a trossets que es barregi bé. Ara ho posem tot a una paella, a foc lent que es vagi fent de mica en mica. Afegim una mica de tomàquet triturat per lligar-ho tot (mira un altre nou ingredient!). Mmmmm, l’olor que m’està arribant és molt bona. Sembla que això millora, sí senyor! Ho estem aconseguint. Afegeix una mica D’espècies, no sé una mica de cebollins (això sempre dona sensació de fresc, sensació de nou), una mica de sucre (no volem que ens quedi una salsa massa àcida), una mica de farigola (que es noti que som d’on som). Molt bé, està boníssim!!! Però… perquè no ser una mica més agosarat? Va afegeix una mica de picant! (això sempre anima totes les festes)

Ens ha quedat una barreja molt bona i ara que fem amb ella? Crec que lo millor serà embolicar-la que tots els ingredients quedin juntets i abrigallats, no podem deixar que cap se’ns quedi fora, han d’estar tots junts, sinó no tindrà aquest meravellós sabor. Doncs saps que farem… posem-ho tot dins unes tortites de blat de moro i fem un “burrito”. Clar que sí, un “burrito” sempre és un plaer de menjar. És divertit, es menja sempre amb els amics, normalment incita a menjar-ho fent una festa…

Crec que avui convidarem a sopar als nostres amics, i així podran tastar aquell pollastre tan deliciós que vam fer fa uns dies, bé, no ho tastaran tal qual, ara és una mica diferent però està igual de bo o depèn de com podria estar-hi molt millor!

novembre 17th, 2010 | Tags:

Curiós sabor. Més encara sentiment.

Vas al restaurant xinés i demanes aquelles boletes de “pollastre agredolç”. I llavors penses en el curiós que és. Dolces i a la vegada amb un punt agre, potser més i tot amb un punt àcid.

Així és a vegades amb la vida. Noticies que arriben i que són dolces i a l’hora agres (o agres i a l’hora dolces, per aquells que veuen l’ampolla mig buida). Tot i moltes vegades tenen un punt àcid, un punt irònic (en el fons se suposa que aquesta és la sal de la vida, no?) que et fa reflexionar.

Curiós, si més no.

novembre 15th, 2010 | Tags:

Fa temps que tinc aquesta sensació. Dilluns.

Tot moment que passa és un nou dilluns. No em pregunto el perquè. Crec que no val la pena. El que sí que em pregunto és perquè els dilluns han canviat. Hom que em coneix sap de sobres que mai he tingut problemes en aixecar-me del llit, preparar-me i sortir corrent, amb ganes, amb energia.

Els dilluns eren un bon dia, sí, començava la setmana, havies d’anar a treballar, tothom sempre li ha tingut mania a aquest dia. Jo no! Era una nova setmana, milers de coses a fer, milers de coses a tenir en compte, tot sempre interessant.

Ara en canvi els dilluns son diferents. No se perquè, no els hi tinc mania com la gent, però ja no els hi tinc cap apreci. Son tots iguals. Un rotllo! ja no em diverteixen. Ja no tenen sorpreses!

On han anat a parar els meus dilluns?

novembre 11th, 2010 | Tags:

2 mesos fa gairabé des de l’ultima vegada, 2 mesos sí!
La pel·lícula sembla que ha canviat, després que semblés que l’havien anat colorejant, resten encara per pintar els últims fotogrames.
És una llàstima, perque semblava que estava bé. Però no ha estat posible, els darrers troços de cliché estan cremats.
Que fem ara amb una pel·lícula sense final? Això no és pot presentar en públic! Quin escàndol!
No resta més que seguir endevant. Hem invertit massa recursos i esforços perque al final no tinguem cap resultat.
Molt bé, tothom a plató que haurem de rodar un final alternatiu! (“Espero que sigui com a mínim la meitat de bó que l’anterior, havia quedat tan bé …”)

Tothom a escena … LLUM! CÀMARA! … ACCIÓ!!!!

setembre 14th, 2010 | Tags:

Aquest matí m’he adonat al llevar-me que avui tot estava en blanc i negre.

Tranquils, no ho dic perquè tingui un problema a la vista, no. Mai us heu despertat i en obrir els ulls us heu adonat que tot va massa depresa? Sí, com a les primeres pel·lícules, les del cinema mut. (Val, teniu raó, no eren en blanc i negre, de fet tiraven més al color que en fotografia es denomina com a “sèpia”).

És aquella sensació del protagonista que de sobte és molt feliç amb la noia maca de la peli, però que en segrestar-la el dolent per posar-la a les vies del tren no sap que ha de fer. Mira a tot arreu, corre a una banda, busca en una altra, tot va molt depresa, la música accelera el ritme, les imatges són més ràpides, tot passa molt i molt depresa, no veu la solució.

Estic de sort, aquestes pel·lícules sempre acaben quan el protagonista rescata la noia, li dona el seu merescut al dolent de torn i tot torna a estar tranquil.

TOP